Margaret Mead and Ruth Benedict de Hilary Lapsley.
A les llibreries podem trobar secció d´ofertes a on el preu d´un llibre pot estar per sota dels cinc euros, última oportunitat de supervivència. Després el seu destí és incert. Recordo un reportatge a on es veia milers de llibres no venuts en direcció cap a un nou destí, el reciclatge. El llibre de Hilary Lapsley estava en aquesta secció junt amb molts altres amb llengües estrangeres. Algú es va preocupar que aquest llibre fos accessible per un tipus de lector específic. Encara així no va tenir èxit. Et sap greu que el fet de ser una llengua no habitual a la teva nació faci que la seva venda sigui difícil. Jo no sóc part d´aquest grup de lectors, però hi llegit llibres de Margaret Mead i sap greu veure el poc que es valora la feina d´aquest-es investigadors-es i més quan es tracta d´unes dones dels anys vint a on la dona estar lluitant per fer-se un lloc en els treballs científics entre els homes.
El llibre es parla de les vides de dues antropòlogues de la primera meitat del segle XX, des de petites fins el seu reconeixement científic. Ruth era professora de Margaret. Les dues van fer treballs de camp de cultures supervivents a la civilització dominant. Les seves personalitats eran complexes. Els estudis superiors d´antropologia a la Universitat de Columbia van permetre el seu desenvolupament, doncs els hi aportava la possibilitat de trobar respostes a molts dubtes sobre el tarannà com a persones. El 1920 van ser més les dones graduades que els homes en antropologia, però això no es reflexava posteriorment en la seva professionalització i menys en la investigació científica. L´autora ens diu que el 1921 només hi havia vuit dones a la llista de “American Men of Science”. Ruth i Margaret van tindre la sort de tenir com a mestre al Dr. Franz Boas que aplicava un sistema d´ensenyament conegut com “Cultural diffusionism” oposada a la visió evolucionista del s. XIX. Ell volia saber de les cultures en la seva profunditat, no les races, ja que considerava que les cultures anaven evolucionant en contacte amb altres cultures. El 1920 la Universitat de Columbia ja era una de les Universitats més prestigioses per la visió de futur que aplica el seu president Nicholas Murray Butter. Boas va ser el guia espiritual de Ruth a on ells va estar de 1901 fins el 1945. En aquells anys la Sra. Elsie Clews Parsons finançava els viatges i publicacions del departament d´antropologia i va ajudar a molts estudiants sobretot dones.
La publicació “The Unconscious Patterning of behavior in Society” de Ruth al 1927 és considerada con el començament de l´escola de “Culture and Personality”. Margaret Mead va fer els seus treballs de camp a l´illa de Samoa durant més d´un any. Això li va permetre tindre una relació més intima amb les noies adolescents d´aquella cultura i descobrir la seva vida sexual i filosòfica sobre aquests temes. Cal dir que Margaret tenia 23 anys quan va anar a Samoa i li va costar molt convenç de les seves capacitats, a més a més el seu matrimoni estava en perill.
diumenge, 31 d’octubre del 2010
dijous, 30 de setembre del 2010
Estic llegint...
Madre Terrible. La Diosa en la religión del México Antiguo de Blanca Solares.
Per reafirmar els seus estudis sobre el símbol de La Mare a l´antic Mèxic el primer que fa l´autora és un resum dels diferents estudis sobre el significat del símbol, el seu sentit creador per relacionar i dialogar l´home amb el seu món. També ens fa veure com diferents eminències com Jung, Eliade, Neumann o Gimbutas en els seus camps d´investigació arribant a relacionar-se o diguem a completar la visió que ens vol explicar l´autora per entendre el paper de La Gran Mare en la religió antiga de Mèxic. Ens introdueix en les diferents teories sobre com evolucionem. La importància d´entendre que el progrés no està relacionat amb la tecnologia i l´economia sinó en el desenvolupament de la relació de la consciència amb el inconscient. Erich Neumann enfocarà els fets històrics amb la dinàmica “psique” i l´anomenarà Psicohistòria. Per exemple en el món patriarcal, que segueix una cultura basada en la tècnica i la ciència, La Gran Mare segueix un camí cap a la destrucció i el seu estat psíquic ajudaria a superar la crisi emocional de l´època moderna doncs per l´autora el matriarcat és una modalitat de la consciència de la nostra relació amb la realitat exterior transformada en símbol inconscient. La potència còsmica queda recluida a l´inconscient i precisament la religió original es basa en l´ordre còsmic a on el Ser humà és una part.
En una segona part del llibre ens introdueix en els períodes històrics de Mèxic Antic començant per les migracions del humà cap a les Amèriques. Al mateix temps va comparant la prehistòria mexicana amb l´Àsia i Europa.
Per reafirmar els seus estudis sobre el símbol de La Mare a l´antic Mèxic el primer que fa l´autora és un resum dels diferents estudis sobre el significat del símbol, el seu sentit creador per relacionar i dialogar l´home amb el seu món. També ens fa veure com diferents eminències com Jung, Eliade, Neumann o Gimbutas en els seus camps d´investigació arribant a relacionar-se o diguem a completar la visió que ens vol explicar l´autora per entendre el paper de La Gran Mare en la religió antiga de Mèxic. Ens introdueix en les diferents teories sobre com evolucionem. La importància d´entendre que el progrés no està relacionat amb la tecnologia i l´economia sinó en el desenvolupament de la relació de la consciència amb el inconscient. Erich Neumann enfocarà els fets històrics amb la dinàmica “psique” i l´anomenarà Psicohistòria. Per exemple en el món patriarcal, que segueix una cultura basada en la tècnica i la ciència, La Gran Mare segueix un camí cap a la destrucció i el seu estat psíquic ajudaria a superar la crisi emocional de l´època moderna doncs per l´autora el matriarcat és una modalitat de la consciència de la nostra relació amb la realitat exterior transformada en símbol inconscient. La potència còsmica queda recluida a l´inconscient i precisament la religió original es basa en l´ordre còsmic a on el Ser humà és una part.
En una segona part del llibre ens introdueix en els períodes històrics de Mèxic Antic començant per les migracions del humà cap a les Amèriques. Al mateix temps va comparant la prehistòria mexicana amb l´Àsia i Europa.
diumenge, 1 d’agost del 2010
Estic llegint...
La madre / Cabezas redondas y cabezas puntiagudas de Bertolt Brecht. Com havia dit en el mes de juny segueixo aquest juliol a llegir una altra obra de Bertolt Brecht. És una adaptació de l´obra La Madre de Màxim Gorki que ha titulat amb el mateix nom. L´obra de Gorki explica la vida familiar obrera d´una dona, La Mare, que pateix les conseqüències d´un marit violent i borratxo i, posteriorment, les mancances econòmiques com a vídua. El seu fill creix en aquest ambient que l´angoixa, però mort el seu pare es posa a treballar i coneix altres entorns socials que no es limita a la cantina de la fàbrica. Constantment va a la ciutat i aprendrà a llegir. Coneix nois de la seva edat de moviments marxistes que lluitant contra l´abús sobre la classe treballadora. De mica en mica la mare coneix els amics del seu fill fins arribar a col·laborar en el repartiment de pamflet i diaris a fàbriques i al camp. Gorki utilitza un llenguatge sensible per aquest personatge. El seu paper cada cop més implicat en la lluita del seu fill sense perdre la sensibilitat patidora de Mare fa que en l´entorn social es converteixi en un personatge respectat i exemplar.
En Brecht respecte els noms de l´obra original, però les actituds i el temps històric són diferents. Bertolt utilitza un vocabulari més popular fins hi tot el respecte que mostra Gorki en els papers de dones desapareix. En l´obra de teatre, a on apenes hi ha dones, la seva feina sembla secundària en els inicis. Potser això es deu a una representació teatral no per un públic lector i agafa un caire més propagandista. En fi, són dues obres diferents.
En Brecht respecte els noms de l´obra original, però les actituds i el temps històric són diferents. Bertolt utilitza un vocabulari més popular fins hi tot el respecte que mostra Gorki en els papers de dones desapareix. En l´obra de teatre, a on apenes hi ha dones, la seva feina sembla secundària en els inicis. Potser això es deu a una representació teatral no per un públic lector i agafa un caire més propagandista. En fi, són dues obres diferents.
dijous, 29 de juliol del 2010
1er. Curs. La conservació i gestió de les col·leccions d´art sobre paper i obra gràfica.
Durant una setmana vaig assistir a un curs organitzat per l´Abadia de Montserrat sobre la conservació i la gestió sobre paper i obra gràfica. Pel matí es donava les classes teòriques i per la tarda es feia taller de tècniques i l´ús de material per la conservació en arxius i biblioteques. L´organització, a mans del Museu de Montserrat, i l´equip docent, a mans de l´estudi B2, van oferir un nivell alt tant en el coneixement de la matèria com en els recursos necessaris per desenvolupar les pràctiques de la tarda. A més a més la varietat de participants (galerista, estudiants, restauradors, bibliotecaris…) requeria d´agrupaments per nivells de coneixement en conservació per no perdre les expectatives que els assistents possiblement havien plantejat. Es va programar visita del Museu de Montserrat amb explicacions del mateix director del Museu Josep de C. Laplana i també visita a la biblioteca dins de la residència dels monjos de l´Abadia encara que en el grup hi hagués dones. La visita va estar guiada per la bibliotecària Àngels Rius que també participava en el curs. També participava en el curs l´equip de conservació i gestió del Museu de Montserrat en mans d´Eva Buch. No cal dir que l´entorn , Montserrat, va ser fantàstic. Els que es quedaven a dormir a les cel·les van poder admirar aquest paisatge. Per la matinada va coincidir amb una lluna plena sobre un mar roig junt amb la muntanya.
Durant una setmana vaig assistir a un curs organitzat per l´Abadia de Montserrat sobre la conservació i la gestió sobre paper i obra gràfica. Pel matí es donava les classes teòriques i per la tarda es feia taller de tècniques i l´ús de material per la conservació en arxius i biblioteques. L´organització, a mans del Museu de Montserrat, i l´equip docent, a mans de l´estudi B2, van oferir un nivell alt tant en el coneixement de la matèria com en els recursos necessaris per desenvolupar les pràctiques de la tarda. A més a més la varietat de participants (galerista, estudiants, restauradors, bibliotecaris…) requeria d´agrupaments per nivells de coneixement en conservació per no perdre les expectatives que els assistents possiblement havien plantejat. Es va programar visita del Museu de Montserrat amb explicacions del mateix director del Museu Josep de C. Laplana i també visita a la biblioteca dins de la residència dels monjos de l´Abadia encara que en el grup hi hagués dones. La visita va estar guiada per la bibliotecària Àngels Rius que també participava en el curs. També participava en el curs l´equip de conservació i gestió del Museu de Montserrat en mans d´Eva Buch. No cal dir que l´entorn , Montserrat, va ser fantàstic. Els que es quedaven a dormir a les cel·les van poder admirar aquest paisatge. Per la matinada va coincidir amb una lluna plena sobre un mar roig junt amb la muntanya.
dimecres, 30 de juny del 2010
Estic llegint...
Galileo Galilei / La "Courage" i els seus fills de Bertolt Brecht. La introducció és de Ricard Salvat i ens fa una petita biografia de la figura de Betolt Brecht. Brecht és creador d´una nova forma d´escripture teatre i un home compromès amb la política del seu temps. Aconsegueix trencar amb el teatre neoclàssic i les seves tres unitats de temps ( plantejament, nus i desenllaç). Junt amb Lessing van trencar amb la tradició aristotèlica de la teoria de la catarsi per expressar un drama. L´espectador ja no forma part de l´acció sinó que actua amb una mirada crítica. La història de Galileo Galilei és la vida de 1609 a 1637 ( explicats en 158 minuts) i La “Courage” és la vida de 1624 a 1637 ( 179 minuts), anys difícils de l´Europa medieval, relacionats amb els anys trenta de Brecht que intueix La Guerra Mundial.
Brecht era un home compromès amb el marxisme, però es va trobar amb varies decepcions tan socials, polítiques com científiques. Va sobreviure la Segona Guerra Mundial i es va instal·lar a Berlín-Est a on va viure la repressió i l´eliminació d´intel·lectuals amics. També els avanços científics amb la bomba d´Hiroshima i Nagasaki van afectar la visió que el dramaturg tenia mitificada sobre la idea d´una ciència com alliberadora del treballador. L´economia llavors no tenia el poder que té ara. Estava controlada per les polítiques dels Estats. Per això llegir ara aquestes obres tenen un valor afegit doncs exposa un conflicte d´interés que pot donar lloc a una nova interpretació dins de la nostra època. Ara hi ha persones enfrontades davant d´un sistema econòmic a on l´especulació i el crèdit descontrolat a escala global domina les polítiques dels Estats. Les preocupacions de l´home del temps de Brecht són molt diferents de la societat actual. Utilitza la figura de Galileo Galilei, home que també va viure un període obscur de l´Europa Medieval, per exposar un conflicte personal en la tria del camí correcte i obrirà una llista de dubtes de caire ètic i moral. La versió d´aquest llibre és el que fa de Galileo un científic que abandona la llibertat de la República de Venecia per la comoditat de la protecció dels Mèdici de Florència i, així, dedicar-se del tot a la Ciència sense tindre que compaginar amb la docència amb un sou insuficient per la investigació.
La primera versió en llengua alemanya era una veu d´ànim a la investigació científica que va acabar en un racó de l´arxiu de Brecht. En l´última versió El Galileo heroi es transformarà en un oportunista. El món científic ja no és un bé per la classe treballadora. En Ricard Salvat ens diu que el paper de Galileo és una burla a la Inquisició, refusa ser un màrtir per viure i continuar el seu treball científic vigilat.
En Ricard Salvat ens diu que Brecht ens fa veure en la seva faula que la seva retractació obria pas a una altra nova ciència i amb ella una nova ètica. Els màrtirs no són útils, amb l´existència es pot anar fent.
Els científics d´aquelles èpoques eran transcendentals. Ells deien “les coses són així”. Els científics de la nostra època són microcientífics especialitzats i ells diuen “les coses podrien ser així”. Si Brecht visqués li resultaria difícil centrar-se en un personatge per explicar el període econòmic i social que estem vivint ara. Hi ha l´acció de col·lectius que fan lamentacions, conspiracions, com en el drama grec. Col·lectius a on els escacs ja no són cosa de dos. La globalització en una obra de Brecht sería “Les forces de l´obscurantisme” de despatxos internacionals?
La "Courage" i els seus fills. Segons Ricard Salvat, que és qui fa la introducció del llibre, aquesta mare és complexa. La seva ambigüitat fa que sigui un repte pels directors d´escena i base d´un possible mite. El paper de La Mare està molt treballat. Aquest personatge el tornarà a desenvolupar en una altre obra de teatre de la que també escriuré. Pensem en tota l´obra de teatre grec i els papers de les Mares. Ha evolucionat La Mare en l´època de Brecht?. En el proper mes comentaré una adaptació per teatre de Brecht sobre una mare diferent que evoluciona en la mateixa obra si és fidel a la novel·la original.
Brecht era un home compromès amb el marxisme, però es va trobar amb varies decepcions tan socials, polítiques com científiques. Va sobreviure la Segona Guerra Mundial i es va instal·lar a Berlín-Est a on va viure la repressió i l´eliminació d´intel·lectuals amics. També els avanços científics amb la bomba d´Hiroshima i Nagasaki van afectar la visió que el dramaturg tenia mitificada sobre la idea d´una ciència com alliberadora del treballador. L´economia llavors no tenia el poder que té ara. Estava controlada per les polítiques dels Estats. Per això llegir ara aquestes obres tenen un valor afegit doncs exposa un conflicte d´interés que pot donar lloc a una nova interpretació dins de la nostra època. Ara hi ha persones enfrontades davant d´un sistema econòmic a on l´especulació i el crèdit descontrolat a escala global domina les polítiques dels Estats. Les preocupacions de l´home del temps de Brecht són molt diferents de la societat actual. Utilitza la figura de Galileo Galilei, home que també va viure un període obscur de l´Europa Medieval, per exposar un conflicte personal en la tria del camí correcte i obrirà una llista de dubtes de caire ètic i moral. La versió d´aquest llibre és el que fa de Galileo un científic que abandona la llibertat de la República de Venecia per la comoditat de la protecció dels Mèdici de Florència i, així, dedicar-se del tot a la Ciència sense tindre que compaginar amb la docència amb un sou insuficient per la investigació.
La primera versió en llengua alemanya era una veu d´ànim a la investigació científica que va acabar en un racó de l´arxiu de Brecht. En l´última versió El Galileo heroi es transformarà en un oportunista. El món científic ja no és un bé per la classe treballadora. En Ricard Salvat ens diu que el paper de Galileo és una burla a la Inquisició, refusa ser un màrtir per viure i continuar el seu treball científic vigilat.
En Ricard Salvat ens diu que Brecht ens fa veure en la seva faula que la seva retractació obria pas a una altra nova ciència i amb ella una nova ètica. Els màrtirs no són útils, amb l´existència es pot anar fent.
Els científics d´aquelles èpoques eran transcendentals. Ells deien “les coses són així”. Els científics de la nostra època són microcientífics especialitzats i ells diuen “les coses podrien ser així”. Si Brecht visqués li resultaria difícil centrar-se en un personatge per explicar el període econòmic i social que estem vivint ara. Hi ha l´acció de col·lectius que fan lamentacions, conspiracions, com en el drama grec. Col·lectius a on els escacs ja no són cosa de dos. La globalització en una obra de Brecht sería “Les forces de l´obscurantisme” de despatxos internacionals?
La "Courage" i els seus fills. Segons Ricard Salvat, que és qui fa la introducció del llibre, aquesta mare és complexa. La seva ambigüitat fa que sigui un repte pels directors d´escena i base d´un possible mite. El paper de La Mare està molt treballat. Aquest personatge el tornarà a desenvolupar en una altre obra de teatre de la que també escriuré. Pensem en tota l´obra de teatre grec i els papers de les Mares. Ha evolucionat La Mare en l´època de Brecht?. En el proper mes comentaré una adaptació per teatre de Brecht sobre una mare diferent que evoluciona en la mateixa obra si és fidel a la novel·la original.
diumenge, 30 de maig del 2010
Elna, Rosselló-Catalunya Nord
Pels catalans del sud la població d´Elna del Rosselló és coneguda principalment per la Maternitat Suïssa que va acollir a les dones embarassades dels camps de refugiats improvisats a les platges franceses del sud gràcies a la infermera Elisabeth Eidenbenz i facilitar una alimentació i higiene adequada en aquell període tan cruel. Però a més a més aquesta població està preparada per oferir al visitant altres llocs d´ interés com és el cas de la catedral del s. XIII. De fet la meva visita va coincidir amb l´entrega d´un ram de flors als morts del setge de la població de 1285. El 22 i 25 de maig d´aquell any la població lluitava contra l´exercit croat. Es van refugiar a la catedral de Sta. Eulàlia i fou cremada amb tots dins.
En el claustre podem trobar novetats en les representacions de la bíblia com és veure neixament d´Eva com si Adam fos de part i a la Verge Maria donant llet del pit al nounat Jesús.
La Maternitat d´Elna està a les afores del poble. És un edifici comprat per l´Ajuntament per guardar en la memòria d´aquest fet històric. L´edici es va restaurar i en ell hi troben plafons sobre la història dels anys 1939 al 1944 amb fotografies i documents.
A més a més també hi ha un Museu Terrús d´art modern. Esteve Terús era amic de Matisse, Maillol o Monfreid.
La Maternitat d´Elna està a les afores del poble. És un edifici comprat per l´Ajuntament per guardar en la memòria d´aquest fet històric. L´edici es va restaurar i en ell hi troben plafons sobre la història dels anys 1939 al 1944 amb fotografies i documents.A més a més també hi ha un Museu Terrús d´art modern. Esteve Terús era amic de Matisse, Maillol o Monfreid.Més informació a: http://www.ot-elne.fr
diumenge, 23 de maig del 2010
Estic llegint...
Tres dones fortes de Marie Ndiaye. Aquest llibre fa una constant incisió sobre la inseguretat dels personatges, sobre un mateix i el seu entorn, menys l´última història a on tenir un nom i un cognom és l´única cosa que la fa sentir-se diferents als altres. La primera història explica les reflexions del personatge sobre com enfoca la família la seva vida fins a fer-li dubtar de les seves vivències amb el lligam a un ambient familiar que no voldria ser-hi. Però la debilitat davant el dolor i el patiment de les persones que estima fa que accepti un ambient que la menys valora. El personatge de la segona història, turmentat de fa anys, descriu els llocs a on li ha tocat viure. Reflexiona sobre la seva situació present i si l´entorn li és favorable. Això es converteix en un conflicte de sentiments cap a la família propera. La tercera història és el cas d´una dona que es veu forçada a marxar en direcció cap a Europa. El fet de no ser mare i mantinguda per la família del seu difunt marit es converteix en ser una persona sense sentit en aquesta vida.
dijous, 29 d’abril del 2010
Estic llegint...
La Mare de Ravensbrück de Josep Paniello i Palacio. Té un ritme ràpid. Des de el primer capítol ja et trobes situacions inesperades. És la història d´una representant editorial per adquirir i portar a terme la promoció d´un dietari escrit per una deportada del camps de treball i extermini de Ravensbrück. En el llibre coneixerem com era aquesta noia gràcies a la supervivència d´amics que han passat per la crueltat de la II Guerra Mundial. Ens farà veure com la relació entre els personatges és molt més complexa per la història del seu passat.
dilluns, 26 d’abril del 2010
Visites per la ciutat de Xangai (Shanghai).
Hi visitat dos museus a Xangai que estàn a l´alçada dels museus europeus: El Museu de Ciència i Tecnologia a la zona Pudong, barri dels gratacels. En aquest Museu hi veus molt grups escolars. Té varies plantes que van des de l´interior de la terra, primera planta, fins el món de la robótica i l´univers, amb coets inclosos. L´entrada ha costat 70 CNY ( 7 euros aprox.).
Com es veu en aquestes fotografies la senyalització amb pegatines al terra es fa servir dins del metro per orientar al usuaris. La de les fletxes grogues són indicacions de la direcció de la línia 2 del metro i la direcció del Museu dins dels carrerons del mercat subterrani que hi ha enfront del museu. L´altre pegatina és indicant la direcció del Museu del tren Maglev ( fa els 30 quilòmetres que hi ha de Xangai a l´aeroport amb sis minuts),la línia 2 i els taxis. La foto gran és l´entrada al Museu de la Ciència i la Tecnologia. Aquest tipus de pegatines tindrien que col·locar a la parada de metro "Espanya" per la línia 1 ( línia vermella), cantó enllaç amb línia 3, doncs els turistes molts cops no troban la manera d´anar del metro 1 a l´estació de tren de FGC per agafar el tren que va cap a Montserrat sense tindra que pujar a dalt. Més d´un cop hi fet les funcions de guia.
Aquí hi ha un cartell que anuncia la possibilitat de fer el teu bust en 3D per 580 CNY. L´altre fotografia era la sala de la electrònica.
Com es veu en aquestes fotografies la senyalització amb pegatines al terra es fa servir dins del metro per orientar al usuaris. La de les fletxes grogues són indicacions de la direcció de la línia 2 del metro i la direcció del Museu dins dels carrerons del mercat subterrani que hi ha enfront del museu. L´altre pegatina és indicant la direcció del Museu del tren Maglev ( fa els 30 quilòmetres que hi ha de Xangai a l´aeroport amb sis minuts),la línia 2 i els taxis. La foto gran és l´entrada al Museu de la Ciència i la Tecnologia. Aquest tipus de pegatines tindrien que col·locar a la parada de metro "Espanya" per la línia 1 ( línia vermella), cantó enllaç amb línia 3, doncs els turistes molts cops no troban la manera d´anar del metro 1 a l´estació de tren de FGC per agafar el tren que va cap a Montserrat sense tindra que pujar a dalt. Més d´un cop hi fet les funcions de guia.Aquí hi ha un cartell que anuncia la possibilitat de fer el teu bust en 3D per 580 CNY. L´altre fotografia era la sala de la electrònica.
Aquest ordinadors estàn a la sala de l´interior de la terra.
Aquesta fotografia és un reproducció de les condicions de treball d´investigació de Mendel a escala real. Hi ha varies de diferents eminències de la ciència. La fotografia de la dreta és un ordinador de pantalla tàctil que et permet realitzar cirurgia plàstica en diferents parts del cos humà. Sembla ser que els xinesos van molt a Corea per fer-se alguns retocs físics mitjançant cirurgia plàstica.
En aquesta forografia de la dreta hi ha una maqueta del funcionament d´un sincrotró (Synchrotron). I en la zona dels robots pots trobar-te aquest geni tocant el piano.
L´altre museu és el Museu de Xangai, molt ben cuidat i l´entrada era gratuïta. Hi trobem ceràmica, mobles, indumentaria, pintures... de dinasties Tang, Song, Yuan, Ming, Qing. La sala de la cal·ligrafia xinesa és una suma de diferents estils. Està tot dins d´un espai i visible en un temps curt. Això et fa veure que per ells l´escriptura és molt més que un mitjà de comunicació, és un art.
Visites per la ciutat de Xangai (Shanghai).
Hi ha un lloc en mig del casc antic de Xangai, Puxi, que és increible. Envoltat d´aquest carrers tan plens de gent i de botigues amb una activitat frenètica i aïllat de tot això hi ha un jardí de la xina clàssica, disseny paisagistic de la Dinastia Ming (1559-1577) anomenat Jardíns de Yuyuan. És un lloc a on et trobes de cop i volta en una pau que sembla irreal. Segueixes camins variats amb roques i plantes. Hi ha un petit llac amb ponts, tot pensat segons el Feng Shui.
Visites per la ciutat de Xangai (Shanghai).
El metro es veu molt nou. La compra dels tickets son en unes màquines a on tú decideixes el circuit. A la part inferior hi ha els botons per decicir la línia. Un cop fet això la pantalla et canvia i apareix la línia que tries a l´esquerra amb tots els noms de la parades i a la dreta per triar el nombre de billlets. Indiques la cantitat de billets que vols i al cantó de l´esquerra tries la parada final de metro que vols d´aquella línia i et torna a canvia la pantalla per dir-te el que puja, la quantitat de parades, la suma del que vas posant de monedes, el que et falta...Després ja surt el billet per baix, són com targetes de crèdit. Aquestes targetes es posem per sobre d´una plataforma que fa la lectura, Hi ha persones que no el treuen del bolso i pasan el bolso per sobre i també ho detecta. Abans hi ha que pasar un control de seguretat amb escaner pels bolsos. La línia 9 és tan nova que encara fa olor de pintura i fusta. Hi ha estacions cap la zona del Museu de la tecnologia que ja funcionen i encara no estàn indicats en el planell de Xangai del 2010.
Podem anar a l´edifici Jinmao per fer fotografies des de d ´alt. Pujem fins la plant 54. Despres fins la planta 85 i finalment a la planta 86 .
Podem anar a l´edifici Jinmao per fer fotografies des de d ´alt. Pujem fins la plant 54. Despres fins la planta 85 i finalment a la planta 86 .
diumenge, 25 d’abril del 2010
Visites per la ciutat de Xi´An.
Aquesta ciutat de vuit milions d´habitans és el lloc de partida per anar a veure el Museu de les tombes dels guerres de terracota. Però la ciutat té els seus espai d´interés cultural també. Per exemple, conserva la muralla que encara envolta la ciutat. Té forma quadrada i una amplada superior a deu metres, cosa que permet instalar una xarxa de casetes de lloguer de bicicles per donar la volta per tot el mur. El preu de 100 minuts et costa 20 CNY (uns 2 euros aprox.). A més a mes hi ha una plaça amb una pagoda preciosa. Al voltant podem trobar petites "capelletes" per adorar a diferents budes. Com tots aquests llocs la gent fa pasejades i molts van amb la familia per deixar-hi espelmes i fer una pregària. Abans de pujar les escales per anar a l´altar principal pots trobar-te en una moderna instal·lació de pantalles planes per seguir les explicacions del mestre espiritual.
No cal dir que en el Museu dels terracotes, a una hora de la ciutat, està ple de visitants. La majoria és turisme local. Torna a ser un dia radiant i la gent agraeix que en dia festiu el temps acompanyi. Hi ha diferents pabellons pels diferents nivells d´excavació. Hi ha una de les sales mig a les fosques per perservar el color original de les figures. Per les parets hi ha cartells illuminats que explicant els colors cada una de les parts. A una altra nau hi ha els dos carros trobats, però no són els autèntics. Els autèntics estàn a Xangai per l´Exposició Universal que es fa aquest any 2010 i que la inauguració es fa el mes de maig.
No cal dir que en el Museu dels terracotes, a una hora de la ciutat, està ple de visitants. La majoria és turisme local. Torna a ser un dia radiant i la gent agraeix que en dia festiu el temps acompanyi. Hi ha diferents pabellons pels diferents nivells d´excavació. Hi ha una de les sales mig a les fosques per perservar el color original de les figures. Per les parets hi ha cartells illuminats que explicant els colors cada una de les parts. A una altra nau hi ha els dos carros trobats, però no són els autèntics. Els autèntics estàn a Xangai per l´Exposició Universal que es fa aquest any 2010 i que la inauguració es fa el mes de maig.
Visites per la ciutat de Pequin (Beijing).
La ciutat està molt modernitzada. Els vehicles són de totes les marques, tan nacionals com d´importació, i els edificis agafen les formes més sorprenents fins arribar a ser perilloses com és el cas de l´edifici de la CCTV. Aquí a sota hi ha uns quants exemples dels edificis que podem trobar circulant pels carrers de Beijing.
Visites per la ciutat de Pequin (Beijing).
Els Hútòngs s´han convertit en un reclam turístic. És una de les poques zones de la ciutat que encara es conserva tal i com era a la dinastia Yuan. Actualment hi ha uns dos mil carrerons d´aquest tipus que hi viuen un 20% de la població de Beijing. La majoria de la gent gran veuen bé tindre un pis ben condicionat per suportar els canvis climàtics doncs recordant el fred que patien de petits, però la gent jove veu la nostàlgia d´una forma de viure molt sociable a on tothom es coneix i es troben en els patins interiors que disposen els Hútòngs per fer jocs de taula o activitats culturals, per exemple. Algunes de les cases s´han modernitzat en sistemes d´energia renovable com plaques solars per tenir aigua calenta. El sistema de placa solar que es veu a la fotografia és molt corrent trobar-ho instal·lat en les cases unifamiliars. Altres en convertit les cases en locals de venda d´objectes pròpi de la xina o d´artesans.
Hi ha aquestes adreces electròniques per si hi ha més interès en aquest tema:
http://www.hutongtohighrise.com -- arxiu fotogràfic
http://www.bjchp.org -- Centre de Protecció del Patrimoni Cultural de Beijing
http://www.hutongtohighrise.com -- arxiu fotogràfic
http://www.bjchp.org -- Centre de Protecció del Patrimoni Cultural de Beijing
diumenge, 4 d’abril del 2010
Visites per la ciutat de Pequín (Beijing).
Aquest dia ha fet un dia amb sol i una mica de fresca. El fet que sigui dissabte no semble diferenciar-se tant dels altres dies. Hi ha alguns tipus de treballadors que fan festa, però a Beijing hi viu molts milions de persones i a més el dilluns és la celebració de la Festa dels morts. Moltes famílies que s'han separat per motius de feina, han tornat aquests dies per juntar-se un altre cop i anar a fer actes de respecte als avantpassats fent ofrenes com els diners que circulen per cremar i així facilitar la vida de les ànimes mortes que venen aquest dia especial. Els diners pels morts són con els de veritat, però hi ha escrit que són pels morts. Hi ha més trànsit i els bancs no tanquen. En el parc Temple del Cel, situat al sur de la plaça Tiananmen, hi ha el Temple de les Rogatives per una bona collita, edifici emblemàtic com molts altres de la ciutat. En els voltants del edifici hi trobes una ciutat que cuida la salut. Sembla que tots estiguin allà per fer alguna activitat per alegrar l'ànima. Si no és fent algun esport serà cantant, ballant o jugant a cartes. Hi ha jocs que per les meves terres no es practiquen i que pels xinesos són esports populars. No sé quin nom tenen, però són com el badminton sense raquetes passant la ploma amb els peus i un altre és dansa amb raquetes de tenis i pilota (la red de la raqueta és una tela de pell) Tothom està practicant aquests jocs. També pots trobar gent cantant, fent ball modern, tango o balls típics de diferents ètnies de la xina (hi ha 58 més o menys). Els que ballen es vesteixen per l'ocasió. Aquí penjo alguns vídeos que hi fet. Tornaré a Barcelona carregada d'aquest nous jocs que hi conegut.
En aquest vídeo es veu com es mouen amb la raqueta i la pilota. A vegades la separan de la tela i fan moviments més complicats.
divendres, 2 d’abril del 2010
Excursions al voltant de Pequin (Beijing).
Hi anat a veure les Tombes Ming. L'emperador Chengzu va fer un lloc de culte per la seva muller Xu. Posteriorment ell també estaria en aquest lloc per viatjar a un lloc etern. En total hi ha tretze tombes, però només s'ha excavat una que no és la de l´Emperador. De fet quan vas aquest lloc veus els objectes que formaven part de l'enterrament per què et facis una idea del que es pot trobar, però no hi ha intenció, ara per ara, d'obrir la tomba principal. Al voltant d'una gran estàtua de Chengzu hi ha plafons informatius que t'explican la història d'aquest personatge en el seu moment històric, fa 600 anys. Tot està explicat en xinés mandarí i anglès. Crec que en aquest lloc cal un Centre d´interpretació. I vist per la televisió documentals sobre el treball d´investigació dels arqueòlegs que eran molt interesants i quan arribes físicament al lloc tot això no ho pots apreciar.
Excursions al voltant de Pequin (Beijing).
Avui la visita a la Muralla Xina ha estat divertida.A part de veure la immensitat d'aquesta obra, tenies el repte de mereixia un certificat de l'escalada. El complex turístic que hi ha baix, amb els restaurants i tot això, venen certificats i samarretes que diu "Jo hi escalat la Muralla Xina", en anglès i xinés. Però no té mèrit. Pots fer trampes. Quan puges un bon tros et trobes un orfebre que té medalles i planxes de metall que pot gravar-te el teu nom que certifica la pujada. Tens que regatejar.
Aquí teniu algunes de les fotografies que hi fet a on podeu veure la quantitat de gent que s'hi esforça. El paisatge es veu sec. Tots els arbres estan començant brotar. Dintre d'uns dies aquest espai natural serà més maco. A la ciutat Prohibida hi havia jardins de la zona de l'Emperadriu que estan protegits del vent i ja ja hi havia arbres amb flors. A la zona del mur es veuen camps a on els pagesos encara estan podam els abres per millorar la floració del fruit.
Aquí teniu algunes de les fotografies que hi fet a on podeu veure la quantitat de gent que s'hi esforça. El paisatge es veu sec. Tots els arbres estan començant brotar. Dintre d'uns dies aquest espai natural serà més maco. A la ciutat Prohibida hi havia jardins de la zona de l'Emperadriu que estan protegits del vent i ja ja hi havia arbres amb flors. A la zona del mur es veuen camps a on els pagesos encara estan podam els abres per millorar la floració del fruit.
dijous, 1 d’abril del 2010
Visites per la ciutat de Pequin (Beijing).
Aquesta imatges ja pot dir el bon camí que està portan a terme dins del desenvolupament de Beijing:
Avui hi fet les visites a la Plaça Tiananmen, la Ciutat Prohibida i al Palau d'Estiu. Per tots aquests llocs emblemàtics hi ha molt de turisme local o de les regions de la Xina. És una ciutat que si es controla bé el que té d'antic i el desenvolupament de la part més moderna, tan per negocis com per pujar el nivell de vida de la població, sense perdre el seu feng shui, pot tindre allò que busca el turisme cultural i turisme d´oci, a més a més d´èsser una potència econòmica. Té dos problemes i és el suministrament de l´aigua i lluitar contra l´avançament del desert de Gobi, cosa que recalcen a varies guies. La població és respetuosa, vas segur pel carrer. Així que aquest aspecte que perjudica la imatge és un punt molt important. Espero que deixin de fer còpies de la roba, dels rellotges, en fí, de les tecnologies dels altres. Ser creatius en les noves tecnologies aplicades al dia a dia tan pel consum sostenible de l´aigua com per fer un aprofitament del desert de Gobi pot ser un primer pas per iniciar-se en el s. XXI. Jo de moment veig que ja fan servir plaques solars en la senyalitzacions de tràfic i també fan en la separació de la brossa. 
dimecres, 31 de març del 2010
Estic llegint...
Aquest mes no escriuré sobre un llibre. En el moment d´escriure aquestes lletres estic dins d´un Boeing 777 en direcció Beijing. És un trajecte d´unes 10 hores des de París i ara deu falta quatre per arribar. Estic sobre Siberia. Aquest mes hi estat mirant guies de la ciutat. Les que hi trobat més recents són de l´any 2008. Això ha estat un inconvenient doncs les olimpiades han canviat molt les infraestructures de la ciutat. Per exemple m´hi trobat una guia amb el planell de metro, però encara faltava escriure els noms d´algunes estacions de les noves línies en construcció. Hi recorregut a google per localitzar exactament alguns llocs com l´embaixada d´Espanya, l´hotel, etc.
Els meus pares hi van ser l´any 1987, quan encara pels carrers predominava les bicicletes. Ara a les guies hi ha la possibilitat de fer trajectes amb bicicleta, però no ho recomana com a mitjà de desplaçament habitual ja que hi ha molt de cotxe i pot ser un perill. Agafar un taxi vol dir quedar-se per algún lloc encallat. Així que el millor és agafar el metro molt modern. Escric aquí l´adreça electrònica per si algú li pot interessar:
http://www.bjsubway.com/
Per visitar museus hi ha la possibilitat de fer un abonament per visitar més de 10 i et surt a la meitat de preu ( preu de 2008 era 80 CNY). Hi ha una adreça electrònica:
http://www.bowuguan.bj.cn/
Els meus pares hi van ser l´any 1987, quan encara pels carrers predominava les bicicletes. Ara a les guies hi ha la possibilitat de fer trajectes amb bicicleta, però no ho recomana com a mitjà de desplaçament habitual ja que hi ha molt de cotxe i pot ser un perill. Agafar un taxi vol dir quedar-se per algún lloc encallat. Així que el millor és agafar el metro molt modern. Escric aquí l´adreça electrònica per si algú li pot interessar:
http://www.bjsubway.com/
Per visitar museus hi ha la possibilitat de fer un abonament per visitar més de 10 i et surt a la meitat de preu ( preu de 2008 era 80 CNY). Hi ha una adreça electrònica:
http://www.bowuguan.bj.cn/
diumenge, 7 de març del 2010
Patrimoni: Parcs
Muntanyes de Prades:
Aquestes fotografies de les Muntanyes de Prades només són una part a la comarca de Baix Camp i del Priorat. S´extenen per cinc comarques diferents.
La vista panoràmica és feta a on hi ha el poble de Gallicant. Hi podem veure el pantà de Siurana al fons. I més a l´esquerra, sobre una cinglera de roca, el poble de Siurana. A peus d´aquest tall de roca hi ha el riu del mateix nom. En els Gorgs de la Febró podem trobar cascades com la foto de dalt.
Gallicant, poble abandonat que pertany al poble d´Arbolí. Les cases són d´esquena al tall per on circula el riu Siurana.
La fotografia de dalt mostra tres disseny diferents de senyalitzacions que es poden trobar els excursionistes. La de la dreta ens indica el camí cap el poble de Siurana, però aquesta senyalització oxidada era un avís de com es troba el camí, tot bloquejat per les branques i arbres asseguts pel mal temps d´aquest principi de mes de gener de 2010.
Aquestes fotografies de les Muntanyes de Prades només són una part a la comarca de Baix Camp i del Priorat. S´extenen per cinc comarques diferents.
La vista panoràmica és feta a on hi ha el poble de Gallicant. Hi podem veure el pantà de Siurana al fons. I més a l´esquerra, sobre una cinglera de roca, el poble de Siurana. A peus d´aquest tall de roca hi ha el riu del mateix nom. En els Gorgs de la Febró podem trobar cascades com la foto de dalt.Gallicant, poble abandonat que pertany al poble d´Arbolí. Les cases són d´esquena al tall per on circula el riu Siurana.La fotografia de dalt mostra tres disseny diferents de senyalitzacions que es poden trobar els excursionistes. La de la dreta ens indica el camí cap el poble de Siurana, però aquesta senyalització oxidada era un avís de com es troba el camí, tot bloquejat per les branques i arbres asseguts pel mal temps d´aquest principi de mes de gener de 2010.
diumenge, 28 de febrer del 2010
Estic llegint...
La infancia a la sombra de las catedrales de Danièle Alexandre-Bidon i Monique Closson. Per realitzar aquest treball no han disposat de cap catàleg. Per això el seu treball s´ha apuntalat mitjançant les imatges de la Biblioteca Nacional fent una selecció de manuscrits a on les miniatures són un punt de referència per coneixa el món de la puericultura a la Edat Mitjana. Però és a la Baixa Edat Mitjana, del s. XIII al XV, a on més informació es pot trobar, doncs molts tallers de miniatures hi treballaven persones laiques i es preocupaven més pel seu entorn. La paraula puericultura no existeix fins el 1865. Tot i així hi ha una preocupació per part de l´home de deixar en les miniatures una guia dels cuidados practicats en la primera infància. Els autors ens diuen “ Gracias al gusto por el -efecto de lo real- y/o bajo la presión de su clientela, puso de manifiesto que el mundo del parto y de la niñez, aunque perteneciente incontestablemente al universo de las mujeres, no era desconocido para los hombres.”
En el primer capítol parla del paper de la dona del s. XIII al XV. A l´Alta Edat Mitjana la majoria de documents són eclesiàstics i la dona està considerada plena de vicis. A la Baixa Edat Mitjana hi ha més documentació de la vida cotidiana. També és quan es comença a desenvolupar el culte a la Verge com a Mare de Jesús. També és quan el compromís civil del matrimoni deixa d´èsser un acte carnal a ulls de l´esglèsia i es converteix en un ritu eclesiàstic amb el “Concili de Letrán de 1139”. Hi ha molta informació d´altres aspectes en l´entorn de la dona com posicions per fer l´amor més fèrtils, contraceptius de l´època, com viuen l´embaràs, els mètodes per prevenir el risc amb relíquies, l´alimentació o la indumentària. Ens parla de les atencions durant el part en mans de la partera de la comunitat. També del paper destacat de les matrones que anaven de poble en poble i queda documentat en el registre de l´Ajuntament de Amiens de 1267 a on hi ha una definició del seu ofici i que no serà fins el 1760 que l´Estat s´encarrega de la seva formació. En el segle XV la classe benestant cridava el cirurgià si el part venia malament. Recordem que en aquest segle és el període en què es considerava a bastants parteres com a bruixes pel seu coneixement de les herbes que molts cops aplicaven a les dones i així alleujar el patiment del part. Les autores fan recull de ritus, festes que es celebren després del part.
En els capítols posteriors ja es parla pròpiament del desenvolupament de l´infant com la roba , la higiene, l´alimentació, els jocs, l´estatus social, l´entorn efectiu familiar. La documentació presentada ajuda a coneixa la vida del nen en aquest moment de la història i està acompanyada d´il·lustracions i esbossos per entendre millor els objectes que l´envoltaven.
En el primer capítol parla del paper de la dona del s. XIII al XV. A l´Alta Edat Mitjana la majoria de documents són eclesiàstics i la dona està considerada plena de vicis. A la Baixa Edat Mitjana hi ha més documentació de la vida cotidiana. També és quan es comença a desenvolupar el culte a la Verge com a Mare de Jesús. També és quan el compromís civil del matrimoni deixa d´èsser un acte carnal a ulls de l´esglèsia i es converteix en un ritu eclesiàstic amb el “Concili de Letrán de 1139”. Hi ha molta informació d´altres aspectes en l´entorn de la dona com posicions per fer l´amor més fèrtils, contraceptius de l´època, com viuen l´embaràs, els mètodes per prevenir el risc amb relíquies, l´alimentació o la indumentària. Ens parla de les atencions durant el part en mans de la partera de la comunitat. També del paper destacat de les matrones que anaven de poble en poble i queda documentat en el registre de l´Ajuntament de Amiens de 1267 a on hi ha una definició del seu ofici i que no serà fins el 1760 que l´Estat s´encarrega de la seva formació. En el segle XV la classe benestant cridava el cirurgià si el part venia malament. Recordem que en aquest segle és el període en què es considerava a bastants parteres com a bruixes pel seu coneixement de les herbes que molts cops aplicaven a les dones i així alleujar el patiment del part. Les autores fan recull de ritus, festes que es celebren després del part.
En els capítols posteriors ja es parla pròpiament del desenvolupament de l´infant com la roba , la higiene, l´alimentació, els jocs, l´estatus social, l´entorn efectiu familiar. La documentació presentada ajuda a coneixa la vida del nen en aquest moment de la història i està acompanyada d´il·lustracions i esbossos per entendre millor els objectes que l´envoltaven.
diumenge, 31 de gener del 2010
Estic llegint...
La Gran Madre de Erich Neumann. Aquest autor vol explicar la raó que fa que les troballes arqueològiques de la pre-història i els començaments de la nostre era siguin tan similar encara que siguin tan distanciades en l´espai geogràfic i en el temps. Crec que aquest fragment ho diu clar: “El arquetipo es un motivo mitológico y que poseedor de una “presencia eterna” como contenido de lo inconsciente colectivo -común todos los seres humanos- puede hacer acto de presencia tanto en la teología egipcia como en los misterios helenísticos de Mitra, tanto en el simbolismo cristiano de la Edad Media como en las visiones de un enfermo mental de nuestros días”.
En la primera part del llibre fa una introducció de com es manifesta el inconscient i la transformació en arquetips i símbols. Posteriorment com tot això pateix una transformació cap el conscient. Hi ha una visió “col·lectiva” que fa lligar la part inconscient amb un període femení, període primitiu, i la part conscient amb el període masculí, però a la llarga això és una “classificació” primitiva també. Ell ens mostra que hi ha simbologies i arquetips que es segueixen utilitzant en l´era patriarcal i que pertany a una visió del món femení, per exemple la representació de la divinitat masculina entregant una vaixella a la deessa de la fertilitat en un segell cilíndric de la I Dinastia a la Babilònia del s. XV a. C. i l´entrega del receptàcle amb forma de cràter a la Venus en l´època micènica, s. IV a. C., a on es pot tornar a veure representada aquest objecte contenidor, la matriu, amb deu segles de diferència.
Per explicar aquest canvis psicològics en l´evolució humana col·lectiva fa una segona part concretant els canvis en la representació de la Gran Mare en els objectes que s´han conservat de la pre-història fins als nostres dies. Hi ha una primera visió de caràcter elemental com és el cantó positiu i el cantó negatiu de la Gran Mare; hi ha una segona visió més transformadora que la relacionen amb les plantes, els animals i l´esperit.
En la primera part del llibre fa una introducció de com es manifesta el inconscient i la transformació en arquetips i símbols. Posteriorment com tot això pateix una transformació cap el conscient. Hi ha una visió “col·lectiva” que fa lligar la part inconscient amb un període femení, període primitiu, i la part conscient amb el període masculí, però a la llarga això és una “classificació” primitiva també. Ell ens mostra que hi ha simbologies i arquetips que es segueixen utilitzant en l´era patriarcal i que pertany a una visió del món femení, per exemple la representació de la divinitat masculina entregant una vaixella a la deessa de la fertilitat en un segell cilíndric de la I Dinastia a la Babilònia del s. XV a. C. i l´entrega del receptàcle amb forma de cràter a la Venus en l´època micènica, s. IV a. C., a on es pot tornar a veure representada aquest objecte contenidor, la matriu, amb deu segles de diferència.
Per explicar aquest canvis psicològics en l´evolució humana col·lectiva fa una segona part concretant els canvis en la representació de la Gran Mare en els objectes que s´han conservat de la pre-història fins als nostres dies. Hi ha una primera visió de caràcter elemental com és el cantó positiu i el cantó negatiu de la Gran Mare; hi ha una segona visió més transformadora que la relacionen amb les plantes, els animals i l´esperit.
dimecres, 6 de gener del 2010
Patrimoni: Parcs
Serra de Cardó (Ribera/ Baix Ebre).
Aquesta serralada forma part del Pla d´espai d´interès natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. Aquestes fotografies són fetes el dia 13 de desembre de l´any 2009. Va ser un dia de molt de fred i pluja. A les fotos no es pot apreciar, però estava nevant i a més havia boira.
El punt més alt és la Creu de Santos a 902 m. Pel camí hi ha miradors que en un dia de sol i clar es pot veure el mar, el Delta de l´Ebre, el Pirineu i Montserrat. Les fotos de més amunt es poden veure alguns arbres cremats que crec que són de l´incendi de l´any 1995. I també els coneguts Martells, curioses formes rocoses.
A la dues fotografiesde dalt hi ha la Font del Teix i al fons, més baix, hi ha el Refugi de Teix. I la fotogafia de la dreta es feta al Portell de Cardó a on amb un dia clar es pot veure el Delta de l´Ebre cap el fons.
Hi ha trezte ermites en estat ruïnós, però pot ser un dels trajectes pels excursionistes per recorre la Serra de Cardó. Les ermites de les fotografies són d´esquerra a dreta: Ermita de Sant Simeó Estilita o també anomenada de la Columna doncs està sobre un roc allargat; la del mig és l´Ermita de Sant Àngel a on hi podem trobar un petit pessebre sobre una pedra i que per continuar el camí indicat tens que travessar; L´última Emita retratada aquest desembre és de Sant Onofre amb unes vistes cap el Balneari de Cardó. No és de fàcil accès. Encara així, les vistes ho compensen.
Aquesta serralada forma part del Pla d´espai d´interès natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. Aquestes fotografies són fetes el dia 13 de desembre de l´any 2009. Va ser un dia de molt de fred i pluja. A les fotos no es pot apreciar, però estava nevant i a més havia boira.
El punt més alt és la Creu de Santos a 902 m. Pel camí hi ha miradors que en un dia de sol i clar es pot veure el mar, el Delta de l´Ebre, el Pirineu i Montserrat. Les fotos de més amunt es poden veure alguns arbres cremats que crec que són de l´incendi de l´any 1995. I també els coneguts Martells, curioses formes rocoses.A la dues fotografiesde dalt hi ha la Font del Teix i al fons, més baix, hi ha el Refugi de Teix. I la fotogafia de la dreta es feta al Portell de Cardó a on amb un dia clar es pot veure el Delta de l´Ebre cap el fons. Hi ha trezte ermites en estat ruïnós, però pot ser un dels trajectes pels excursionistes per recorre la Serra de Cardó. Les ermites de les fotografies són d´esquerra a dreta: Ermita de Sant Simeó Estilita o també anomenada de la Columna doncs està sobre un roc allargat; la del mig és l´Ermita de Sant Àngel a on hi podem trobar un petit pessebre sobre una pedra i que per continuar el camí indicat tens que travessar; L´última Emita retratada aquest desembre és de Sant Onofre amb unes vistes cap el Balneari de Cardó. No és de fàcil accès. Encara així, les vistes ho compensen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)