La infancia a la sombra de las catedrales de Danièle Alexandre-Bidon i Monique Closson. Per realitzar aquest treball no han disposat de cap catàleg. Per això el seu treball s´ha apuntalat mitjançant les imatges de la Biblioteca Nacional fent una selecció de manuscrits a on les miniatures són un punt de referència per coneixa el món de la puericultura a la Edat Mitjana. Però és a la Baixa Edat Mitjana, del s. XIII al XV, a on més informació es pot trobar, doncs molts tallers de miniatures hi treballaven persones laiques i es preocupaven més pel seu entorn. La paraula puericultura no existeix fins el 1865. Tot i així hi ha una preocupació per part de l´home de deixar en les miniatures una guia dels cuidados practicats en la primera infància. Els autors ens diuen “ Gracias al gusto por el -efecto de lo real- y/o bajo la presión de su clientela, puso de manifiesto que el mundo del parto y de la niñez, aunque perteneciente incontestablemente al universo de las mujeres, no era desconocido para los hombres.”
En el primer capítol parla del paper de la dona del s. XIII al XV. A l´Alta Edat Mitjana la majoria de documents són eclesiàstics i la dona està considerada plena de vicis. A la Baixa Edat Mitjana hi ha més documentació de la vida cotidiana. També és quan es comença a desenvolupar el culte a la Verge com a Mare de Jesús. També és quan el compromís civil del matrimoni deixa d´èsser un acte carnal a ulls de l´esglèsia i es converteix en un ritu eclesiàstic amb el “Concili de Letrán de 1139”. Hi ha molta informació d´altres aspectes en l´entorn de la dona com posicions per fer l´amor més fèrtils, contraceptius de l´època, com viuen l´embaràs, els mètodes per prevenir el risc amb relíquies, l´alimentació o la indumentària. Ens parla de les atencions durant el part en mans de la partera de la comunitat. També del paper destacat de les matrones que anaven de poble en poble i queda documentat en el registre de l´Ajuntament de Amiens de 1267 a on hi ha una definició del seu ofici i que no serà fins el 1760 que l´Estat s´encarrega de la seva formació. En el segle XV la classe benestant cridava el cirurgià si el part venia malament. Recordem que en aquest segle és el període en què es considerava a bastants parteres com a bruixes pel seu coneixement de les herbes que molts cops aplicaven a les dones i així alleujar el patiment del part. Les autores fan recull de ritus, festes que es celebren després del part.
En els capítols posteriors ja es parla pròpiament del desenvolupament de l´infant com la roba , la higiene, l´alimentació, els jocs, l´estatus social, l´entorn efectiu familiar. La documentació presentada ajuda a coneixa la vida del nen en aquest moment de la història i està acompanyada d´il·lustracions i esbossos per entendre millor els objectes que l´envoltaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada