Estic llegint...

Medicina, historia y género de Teresa Ortiz Gómez. Aquest llibre té la funció d´informar fins a quin punt s´ha arribat en la historiografia mèdica orientada al gènere. Però, és clar, aquest terme “gènere” és molt nou en les institucions oficials. I a més no s´interpreta de la mateixa manera en tots els països. Per aquesta raó l´autora en els seus primers apartats ens introdueix en l´evolució que s´ha creat al voltant de paraules com sexe, cos, gènere, androcentrisme, etc. L´autora ens diu que “gènere” és una categoria de l´analisi científic i permet contemplar els sexes com entitats socials, polítiques i culturals. Així el concepte “sexe” ja no es limita a algú natural, primari, essencial i sotmès a poques transformacions històriques. Ella creu que encara hi ha confusió quan s´utilitza aquest terme i considera important especificar sis punts que poden donar lloc a malentesos, tan en “sexe” com en “gènere”. Altres apartats ens explican el tema principal llibre que és la història de la historiografia contemporània en medicina, dones i gènere. Ho divideix en dos capítols en funció de diferents moments històrics. El que ella anomena “Història de la medicina,la dona i la salut”, que seria abans de 1991, i l´altre l´anomena “Història de la medicina i gènere”, que seria fins els nostres dies (no té sentit utilitzar la paraula “gènere” abans del segle XIX). Aquesta nova manera d´explicar la història utilitzant la paraula “gènere” vol dir una història a on intervé factors sociològics i culturals, per exemple, que abans no es tenien en compte. En aquest dos capítols hi trobarem una extensa referència de dones pioneres, llibres de referència per ser trencaments de mètodes d´investigació, conceptes, incursions socials, reconeixements acadèmics, puntualitzacions polítiques, revistes, articles, primeres formes institucionals, etc. Després d´aquest dos capítols centrals fa una incursió en les tendències de la investigació realitzada en el segle XXI redefinint les activitats de les matrones i parteres en l´Europa del segle XVII i XVIII. També hi ha estudis dels conflictes amb la pràctica de les sanadores. Dedica un apartat a l´actuació actual a on la interdisciplinitat, pluralitat i diversitat és un sistema de treballar en la investigació històrica, més coherent amb les transformacions socials del món. També fa un punt i a part en la utilització de les il·lustracions i documentació oral per treballs d´investigació. Dóna ànims a incloure aquest mitjans per ampliar el coneixement acompanyant les il·lustracions dels seus comentaris iconogràfics aclaratius com es fa en les obres del nort d´Europa i a treballar la documentació oral com a punt de vista antropològic i tenir present que és un referència subjectiva.