En realitat aquest llibre el tinc llegit del mes passat, però no hi trobat el moment ni el com explicar-ho. És la novel·la titulada Suite francesa de Irène Némirovsky. Comença com un llibre de viatges de diferents autors, de diferents classes socials, però que tots es troben a la carretera fugint de l´exercit alemany quan ja es confirma la seva entrada imminent a París. Allò és una estampida descontrolada. L´autora no perd el cap, per això explica una per una les històries de cada entorn familiar i com fuig d´aquella situació i com s´organitza la vida per poder menjar. Aquest personatges es van troban entre ells pel camí. Alguns arriben a destí i altres tornen a París. Altres es moren. Els que arriban a les poblacions de les afores ens introdueixen uns nous personatges amb unes altres preocupacions. Així entrem a una altre situació viscuda en les poblacions franceses i és la convivència amb els soldats. L´actitud d´aquesta població ja no és exclusivament buscar menjar sinó esquivar molt educadament el oficial alemany. És una novel·la que podia seguir explicant més històries, però desgraciadament l´autora va acabar en un camp d´extermini. Quan es acabat el llibre i el tanques et quedes mirant el cel.
També val la pena llegir les traduccions del diari de l´autora que anotava apunts pel guió del llibre. Ella mateixa ens diu que el llibre ha d´èsser com “un episodi... per què això és el que és realment la nostra època, i totes les altres, es clar. El lector li pot donar un final feliç o trist. A més s´adjunta la correspondència entre l´autora i amics per conseguir diners i alimentar les filles mentre estava mig amagada.
dilluns, 31 d’agost del 2009
diumenge, 30 d’agost del 2009
Patrimoni: Museus
Museu de Lleida.
Aquest dissabte hi anat al Museu de Lleida per segona vegada. Ara ja puc dir que li fet tot. Tres hores el primer dia i dues hores més de visit aquest dia 29 d´agost. El Museu de Lleida no deixa fer fotos com la majoria de Museus. Així que només penjo la compra d´entrades amb els preus d´estudiant i jubilats. A l'únic lloc que hi pogut fer fotos, recentment, ha estat al MNAC, a Barcelona, a l' exposició temporal del pintor Sorolla.Val la pena anar a visita El Museu de Lleida. Sobretot si es vols fer un repàs a l'origen de l'home actualitzat amb les últimes investigacions. Les explicacions dels diferents pobles antics trobats a les terres de Lleida són molt didàctiques i explicant molt bé els diferents períodes de la història humana. Cal anar El Museu de Lleida.
Aquest dissabte hi anat al Museu de Lleida per segona vegada. Ara ja puc dir que li fet tot. Tres hores el primer dia i dues hores més de visit aquest dia 29 d´agost. El Museu de Lleida no deixa fer fotos com la majoria de Museus. Així que només penjo la compra d´entrades amb els preus d´estudiant i jubilats. A l'únic lloc que hi pogut fer fotos, recentment, ha estat al MNAC, a Barcelona, a l' exposició temporal del pintor Sorolla.Val la pena anar a visita El Museu de Lleida. Sobretot si es vols fer un repàs a l'origen de l'home actualitzat amb les últimes investigacions. Les explicacions dels diferents pobles antics trobats a les terres de Lleida són molt didàctiques i explicant molt bé els diferents períodes de la història humana. Cal anar El Museu de Lleida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)