En realitat aquest llibre el tinc llegit del mes passat, però no hi trobat el moment ni el com explicar-ho. És la novel·la titulada Suite francesa de Irène Némirovsky. Comença com un llibre de viatges de diferents autors, de diferents classes socials, però que tots es troben a la carretera fugint de l´exercit alemany quan ja es confirma la seva entrada imminent a París. Allò és una estampida descontrolada. L´autora no perd el cap, per això explica una per una les històries de cada entorn familiar i com fuig d´aquella situació i com s´organitza la vida per poder menjar. Aquest personatges es van troban entre ells pel camí. Alguns arriben a destí i altres tornen a París. Altres es moren. Els que arriban a les poblacions de les afores ens introdueixen uns nous personatges amb unes altres preocupacions. Així entrem a una altre situació viscuda en les poblacions franceses i és la convivència amb els soldats. L´actitud d´aquesta població ja no és exclusivament buscar menjar sinó esquivar molt educadament el oficial alemany. És una novel·la que podia seguir explicant més històries, però desgraciadament l´autora va acabar en un camp d´extermini. Quan es acabat el llibre i el tanques et quedes mirant el cel.
També val la pena llegir les traduccions del diari de l´autora que anotava apunts pel guió del llibre. Ella mateixa ens diu que el llibre ha d´èsser com “un episodi... per què això és el que és realment la nostra època, i totes les altres, es clar. El lector li pot donar un final feliç o trist. A més s´adjunta la correspondència entre l´autora i amics per conseguir diners i alimentar les filles mentre estava mig amagada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada