Estic llegint...

La Gran Madre de Erich Neumann. Aquest autor vol explicar la raó que fa que les troballes arqueològiques de la pre-història i els començaments de la nostre era siguin tan similar encara que siguin tan distanciades en l´espai geogràfic i en el temps. Crec que aquest fragment ho diu clar: “El arquetipo es un motivo mitológico y que poseedor de una “presencia eterna” como contenido de lo inconsciente colectivo -común todos los seres humanos- puede hacer acto de presencia tanto en la teología egipcia como en los misterios helenísticos de Mitra, tanto en el simbolismo cristiano de la Edad Media como en las visiones de un enfermo mental de nuestros días”.
En la primera part del llibre fa una introducció de com es manifesta el inconscient i la transformació en arquetips i símbols. Posteriorment com tot això pateix una transformació cap el conscient. Hi ha una visió “col·lectiva” que fa lligar la part inconscient amb un període femení, període primitiu, i la part conscient amb el període masculí, però a la llarga això és una “classificació” primitiva també. Ell ens mostra que hi ha simbologies i arquetips que es segueixen utilitzant en l´era patriarcal i que pertany a una visió del món femení, per exemple la representació de la divinitat masculina entregant una vaixella a la deessa de la fertilitat en un segell cilíndric de la I Dinastia a la Babilònia del s. XV a. C. i l´entrega del receptàcle amb forma de cràter a la Venus en l´època micènica, s. IV a. C., a on es pot tornar a veure representada aquest objecte contenidor, la matriu, amb deu segles de diferència.
Per explicar aquest canvis psicològics en l´evolució humana col·lectiva fa una segona part concretant els canvis en la representació de la Gran Mare en els objectes que s´han conservat de la pre-història fins als nostres dies. Hi ha una primera visió de caràcter elemental com és el cantó positiu i el cantó negatiu de la Gran Mare; hi ha una segona visió més transformadora que la relacionen amb les plantes, els animals i l´esperit.

Patrimoni: Parcs

Serra de Cardó (Ribera/ Baix Ebre).
Aquesta serralada forma part del Pla d´espai d´interès natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. Aquestes fotografies són fetes el dia 13 de desembre de l´any 2009. Va ser un dia de molt de fred i pluja. A les fotos no es pot apreciar, però estava nevant i a més havia boira. El punt més alt és la Creu de Santos a 902 m. Pel camí hi ha miradors que en un dia de sol i clar es pot veure el mar, el Delta de l´Ebre, el Pirineu i Montserrat. Les fotos de més amunt es poden veure alguns arbres cremats que crec que són de l´incendi de l´any 1995. I també els coneguts Martells, curioses formes rocoses.A la dues fotografiesde dalt hi ha la Font del Teix i al fons, més baix, hi ha el Refugi de Teix. I la fotogafia de la dreta es feta al Portell de Cardó a on amb un dia clar es pot veure el Delta de l´Ebre cap el fons.

Hi ha trezte ermites en estat ruïnós, però pot ser un dels trajectes pels excursionistes per recorre la Serra de Cardó. Les ermites de les fotografies són d´esquerra a dreta: Ermita de Sant Simeó Estilita o també anomenada de la Columna doncs està sobre un roc allargat; la del mig és l´Ermita de Sant Àngel a on hi podem trobar un petit pessebre sobre una pedra i que per continuar el camí indicat tens que travessar; L´última Emita retratada aquest desembre és de Sant Onofre amb unes vistes cap el Balneari de Cardó. No és de fàcil accès. Encara així, les vistes ho compensen.