diumenge, 31 d’octubre del 2010

Estic llegint...

Margaret Mead and Ruth Benedict de Hilary Lapsley.
A les llibreries podem trobar secció d´ofertes a on el preu d´un llibre pot estar per sota dels cinc euros, última oportunitat de supervivència. Després el seu destí és incert. Recordo un reportatge a on es veia milers de llibres no venuts en direcció cap a un nou destí, el reciclatge. El llibre de Hilary Lapsley estava en aquesta secció junt amb molts altres amb llengües estrangeres. Algú es va preocupar que aquest llibre fos accessible per un tipus de lector específic. Encara així no va tenir èxit. Et sap greu que el fet de ser una llengua no habitual a la teva nació faci que la seva venda sigui difícil. Jo no sóc part d´aquest grup de lectors, però hi llegit llibres de Margaret Mead i sap greu veure el poc que es valora la feina d´aquest-es investigadors-es i més quan es tracta d´unes dones dels anys vint a on la dona estar lluitant per fer-se un lloc en els treballs científics entre els homes.

El llibre es parla de les vides de dues antropòlogues de la primera meitat del segle XX, des de petites fins el seu reconeixement científic. Ruth era professora de Margaret. Les dues van fer treballs de camp de cultures supervivents a la civilització dominant. Les seves personalitats eran complexes. Els estudis superiors d´antropologia a la Universitat de Columbia van permetre el seu desenvolupament, doncs els hi aportava la possibilitat de trobar respostes a molts dubtes sobre el tarannà com a persones. El 1920 van ser més les dones graduades que els homes en antropologia, però això no es reflexava posteriorment en la seva professionalització i menys en la investigació científica. L´autora ens diu que el 1921 només hi havia vuit dones a la llista de “American Men of Science”. Ruth i Margaret van tindre la sort de tenir com a mestre al Dr. Franz Boas que aplicava un sistema d´ensenyament conegut com “Cultural diffusionism” oposada a la visió evolucionista del s. XIX. Ell volia saber de les cultures en la seva profunditat, no les races, ja que considerava que les cultures anaven evolucionant en contacte amb altres cultures. El 1920 la Universitat de Columbia ja era una de les Universitats més prestigioses per la visió de futur que aplica el seu president Nicholas Murray Butter. Boas va ser el guia espiritual de Ruth a on ells va estar de 1901 fins el 1945. En aquells anys la Sra. Elsie Clews Parsons finançava els viatges i publicacions del departament d´antropologia i va ajudar a molts estudiants sobretot dones.

La publicació “The Unconscious Patterning of behavior in Society” de Ruth al 1927 és considerada con el començament de l´escola de “Culture and Personality”. Margaret Mead va fer els seus treballs de camp a l´illa de Samoa durant més d´un any. Això li va permetre tindre una relació més intima amb les noies adolescents d´aquella cultura i descobrir la seva vida sexual i filosòfica sobre aquests temes. Cal dir que Margaret tenia 23 anys quan va anar a Samoa i li va costar molt convenç de les seves capacitats, a més a més el seu matrimoni estava en perill.