Estic llegint...

Margaret Mead and Ruth Benedict de Hilary Lapsley.
A les llibreries podem trobar secció d´ofertes a on el preu d´un llibre pot estar per sota dels cinc euros, última oportunitat de supervivència. Després el seu destí és incert. Recordo un reportatge a on es veia milers de llibres no venuts en direcció cap a un nou destí, el reciclatge. El llibre de Hilary Lapsley estava en aquesta secció junt amb molts altres amb llengües estrangeres. Algú es va preocupar que aquest llibre fos accessible per un tipus de lector específic. Encara així no va tenir èxit. Et sap greu que el fet de ser una llengua no habitual a la teva nació faci que la seva venda sigui difícil. Jo no sóc part d´aquest grup de lectors, però hi llegit llibres de Margaret Mead i sap greu veure el poc que es valora la feina d´aquest-es investigadors-es i més quan es tracta d´unes dones dels anys vint a on la dona estar lluitant per fer-se un lloc en els treballs científics entre els homes.

El llibre es parla de les vides de dues antropòlogues de la primera meitat del segle XX, des de petites fins el seu reconeixement científic. Ruth era professora de Margaret. Les dues van fer treballs de camp de cultures supervivents a la civilització dominant. Les seves personalitats eran complexes. Els estudis superiors d´antropologia a la Universitat de Columbia van permetre el seu desenvolupament, doncs els hi aportava la possibilitat de trobar respostes a molts dubtes sobre el tarannà com a persones. El 1920 van ser més les dones graduades que els homes en antropologia, però això no es reflexava posteriorment en la seva professionalització i menys en la investigació científica. L´autora ens diu que el 1921 només hi havia vuit dones a la llista de “American Men of Science”. Ruth i Margaret van tindre la sort de tenir com a mestre al Dr. Franz Boas que aplicava un sistema d´ensenyament conegut com “Cultural diffusionism” oposada a la visió evolucionista del s. XIX. Ell volia saber de les cultures en la seva profunditat, no les races, ja que considerava que les cultures anaven evolucionant en contacte amb altres cultures. El 1920 la Universitat de Columbia ja era una de les Universitats més prestigioses per la visió de futur que aplica el seu president Nicholas Murray Butter. Boas va ser el guia espiritual de Ruth a on ells va estar de 1901 fins el 1945. En aquells anys la Sra. Elsie Clews Parsons finançava els viatges i publicacions del departament d´antropologia i va ajudar a molts estudiants sobretot dones.

La publicació “The Unconscious Patterning of behavior in Society” de Ruth al 1927 és considerada con el començament de l´escola de “Culture and Personality”. Margaret Mead va fer els seus treballs de camp a l´illa de Samoa durant més d´un any. Això li va permetre tindre una relació més intima amb les noies adolescents d´aquella cultura i descobrir la seva vida sexual i filosòfica sobre aquests temes. Cal dir que Margaret tenia 23 anys quan va anar a Samoa i li va costar molt convenç de les seves capacitats, a més a més el seu matrimoni estava en perill.

Estic llegint...

Madre Terrible. La Diosa en la religión del México Antiguo de Blanca Solares.

Per reafirmar els seus estudis sobre el símbol de La Mare a l´antic Mèxic el primer que fa l´autora és un resum dels diferents estudis sobre el significat del símbol, el seu sentit creador per relacionar i dialogar l´home amb el seu món. També ens fa veure com diferents eminències com Jung, Eliade, Neumann o Gimbutas en els seus camps d´investigació arribant a relacionar-se o diguem a completar la visió que ens vol explicar l´autora per entendre el paper de La Gran Mare en la religió antiga de Mèxic. Ens introdueix en les diferents teories sobre com evolucionem. La importància d´entendre que el progrés no està relacionat amb la tecnologia i l´economia sinó en el desenvolupament de la relació de la consciència amb el inconscient. Erich Neumann enfocarà els fets històrics amb la dinàmica “psique” i l´anomenarà Psicohistòria. Per exemple en el món patriarcal, que segueix una cultura basada en la tècnica i la ciència, La Gran Mare segueix un camí cap a la destrucció i el seu estat psíquic ajudaria a superar la crisi emocional de l´època moderna doncs per l´autora el matriarcat és una modalitat de la consciència de la nostra relació amb la realitat exterior transformada en símbol inconscient. La potència còsmica queda recluida a l´inconscient i precisament la religió original es basa en l´ordre còsmic a on el Ser humà és una part.
En una segona part del llibre ens introdueix en els períodes històrics de Mèxic Antic començant per les migracions del humà cap a les Amèriques. Al mateix temps va comparant la prehistòria mexicana amb l´Àsia i Europa.

Estic llegint...

La madre / Cabezas redondas y cabezas puntiagudas de Bertolt Brecht. Com havia dit en el mes de juny segueixo aquest juliol a llegir una altra obra de Bertolt Brecht. És una adaptació de l´obra La Madre de Màxim Gorki que ha titulat amb el mateix nom. L´obra de Gorki explica la vida familiar obrera d´una dona, La Mare, que pateix les conseqüències d´un marit violent i borratxo i, posteriorment, les mancances econòmiques com a vídua. El seu fill creix en aquest ambient que l´angoixa, però mort el seu pare es posa a treballar i coneix altres entorns socials que no es limita a la cantina de la fàbrica. Constantment va a la ciutat i aprendrà a llegir. Coneix nois de la seva edat de moviments marxistes que lluitant contra l´abús sobre la classe treballadora. De mica en mica la mare coneix els amics del seu fill fins arribar a col·laborar en el repartiment de pamflet i diaris a fàbriques i al camp. Gorki utilitza un llenguatge sensible per aquest personatge. El seu paper cada cop més implicat en la lluita del seu fill sense perdre la sensibilitat patidora de Mare fa que en l´entorn social es converteixi en un personatge respectat i exemplar.
En Brecht respecte els noms de l´obra original, però les actituds i el temps històric són diferents. Bertolt utilitza un vocabulari més popular fins hi tot el respecte que mostra Gorki en els papers de dones desapareix. En l´obra de teatre, a on apenes hi ha dones, la seva feina sembla secundària en els inicis. Potser això es deu a una representació teatral no per un públic lector i agafa un caire més propagandista. En fi, són dues obres diferents.

1er. Curs. La conservació i gestió de les col·leccions d´art sobre paper i obra gràfica.

Durant una setmana vaig assistir a un curs organitzat per l´Abadia de Montserrat sobre la conservació i la gestió sobre paper i obra gràfica. Pel matí es donava les classes teòriques i per la tarda es feia taller de tècniques i l´ús de material per la conservació en arxius i biblioteques. L´organització, a mans del Museu de Montserrat, i l´equip docent, a mans de l´estudi B2, van oferir un nivell alt tant en el coneixement de la matèria com en els recursos necessaris per desenvolupar les pràctiques de la tarda. A més a més la varietat de participants (galerista, estudiants, restauradors, bibliotecaris…) requeria d´agrupaments per nivells de coneixement en conservació per no perdre les expectatives que els assistents possiblement havien plantejat. Es va programar visita del Museu de Montserrat amb explicacions del mateix director del Museu Josep de C. Laplana i també visita a la biblioteca dins de la residència dels monjos de l´Abadia encara que en el grup hi hagués dones. La visita va estar guiada per la bibliotecària Àngels Rius que també participava en el curs. També participava en el curs l´equip de conservació i gestió del Museu de Montserrat en mans d´Eva Buch. No cal dir que l´entorn , Montserrat, va ser fantàstic. Els que es quedaven a dormir a les cel·les van poder admirar aquest paisatge. Per la matinada va coincidir amb una lluna plena sobre un mar roig junt amb la muntanya.

Estic llegint...

Galileo Galilei / La "Courage" i els seus fills de Bertolt Brecht. La introducció és de Ricard Salvat i ens fa una petita biografia de la figura de Betolt Brecht. Brecht és creador d´una nova forma d´escripture teatre i un home compromès amb la política del seu temps. Aconsegueix trencar amb el teatre neoclàssic i les seves tres unitats de temps ( plantejament, nus i desenllaç). Junt amb Lessing van trencar amb la tradició aristotèlica de la teoria de la catarsi per expressar un drama. L´espectador ja no forma part de l´acció sinó que actua amb una mirada crítica. La història de Galileo Galilei és la vida de 1609 a 1637 ( explicats en 158 minuts) i La “Courage” és la vida de 1624 a 1637 ( 179 minuts), anys difícils de l´Europa medieval, relacionats amb els anys trenta de Brecht que intueix La Guerra Mundial.
Brecht era un home compromès amb el marxisme, però es va trobar amb varies decepcions tan socials, polítiques com científiques. Va sobreviure la Segona Guerra Mundial i es va instal·lar a Berlín-Est a on va viure la repressió i l´eliminació d´intel·lectuals amics. També els avanços científics amb la bomba d´Hiroshima i Nagasaki van afectar la visió que el dramaturg tenia mitificada sobre la idea d´una ciència com alliberadora del treballador. L´economia llavors no tenia el poder que té ara. Estava controlada per les polítiques dels Estats. Per això llegir ara aquestes obres tenen un valor afegit doncs exposa un conflicte d´interés que pot donar lloc a una nova interpretació dins de la nostra època. Ara hi ha persones enfrontades davant d´un sistema econòmic a on l´especulació i el crèdit descontrolat a escala global domina les polítiques dels Estats. Les preocupacions de l´home del temps de Brecht són molt diferents de la societat actual. Utilitza la figura de Galileo Galilei, home que també va viure un període obscur de l´Europa Medieval, per exposar un conflicte personal en la tria del camí correcte i obrirà una llista de dubtes de caire ètic i moral. La versió d´aquest llibre és el que fa de Galileo un científic que abandona la llibertat de la República de Venecia per la comoditat de la protecció dels Mèdici de Florència i, així, dedicar-se del tot a la Ciència sense tindre que compaginar amb la docència amb un sou insuficient per la investigació.
La primera versió en llengua alemanya era una veu d´ànim a la investigació científica que va acabar en un racó de l´arxiu de Brecht. En l´última versió El Galileo heroi es transformarà en un oportunista. El món científic ja no és un bé per la classe treballadora. En Ricard Salvat ens diu que el paper de Galileo és una burla a la Inquisició, refusa ser un màrtir per viure i continuar el seu treball científic vigilat.
En Ricard Salvat ens diu que Brecht ens fa veure en la seva faula que la seva retractació obria pas a una altra nova ciència i amb ella una nova ètica. Els màrtirs no són útils, amb l´existència es pot anar fent.
Els científics d´aquelles èpoques eran transcendentals. Ells deien “les coses són així”. Els científics de la nostra època són microcientífics especialitzats i ells diuen “les coses podrien ser així”. Si Brecht visqués li resultaria difícil centrar-se en un personatge per explicar el període econòmic i social que estem vivint ara. Hi ha l´acció de col·lectius que fan lamentacions, conspiracions, com en el drama grec. Col·lectius a on els escacs ja no són cosa de dos. La globalització en una obra de Brecht sería “Les forces de l´obscurantisme” de despatxos internacionals?
La "Courage" i els seus fills. Segons Ricard Salvat, que és qui fa la introducció del llibre, aquesta mare és complexa. La seva ambigüitat fa que sigui un repte pels directors d´escena i base d´un possible mite. El paper de La Mare està molt treballat. Aquest personatge el tornarà a desenvolupar en una altre obra de teatre de la que també escriuré. Pensem en tota l´obra de teatre grec i els papers de les Mares. Ha evolucionat La Mare en l´època de Brecht?. En el proper mes comentaré una adaptació per teatre de Brecht sobre una mare diferent que evoluciona en la mateixa obra si és fidel a la novel·la original.

Elna, Rosselló-Catalunya Nord

Pels catalans del sud la població d´Elna del Rosselló és coneguda principalment per la Maternitat Suïssa que va acollir a les dones embarassades dels camps de refugiats improvisats a les platges franceses del sud gràcies a la infermera Elisabeth Eidenbenz i facilitar una alimentació i higiene adequada en aquell període tan cruel. Però a més a més aquesta població està preparada per oferir al visitant altres llocs d´ interés com és el cas de la catedral del s. XIII. De fet la meva visita va coincidir amb l´entrega d´un ram de flors als morts del setge de la població de 1285. El 22 i 25 de maig d´aquell any la població lluitava contra l´exercit croat. Es van refugiar a la catedral de Sta. Eulàlia i fou cremada amb tots dins.

En el claustre podem trobar novetats en les representacions de la bíblia com és veure neixament d´Eva com si Adam fos de part i a la Verge Maria donant llet del pit al nounat Jesús.La Maternitat d´Elna està a les afores del poble. És un edifici comprat per l´Ajuntament per guardar en la memòria d´aquest fet històric. L´edici es va restaurar i en ell hi troben plafons sobre la història dels anys 1939 al 1944 amb fotografies i documents.A més a més també hi ha un Museu Terrús d´art modern. Esteve Terús era amic de Matisse, Maillol o Monfreid.

Més informació a: http://www.ot-elne.fr

Estic llegint...

Tres dones fortes de Marie Ndiaye. Aquest llibre fa una constant incisió sobre la inseguretat dels personatges, sobre un mateix i el seu entorn, menys l´última història a on tenir un nom i un cognom és l´única cosa que la fa sentir-se diferents als altres. La primera història explica les reflexions del personatge sobre com enfoca la família la seva vida fins a fer-li dubtar de les seves vivències amb el lligam a un ambient familiar que no voldria ser-hi. Però la debilitat davant el dolor i el patiment de les persones que estima fa que accepti un ambient que la menys valora. El personatge de la segona història, turmentat de fa anys, descriu els llocs a on li ha tocat viure. Reflexiona sobre la seva situació present i si l´entorn li és favorable. Això es converteix en un conflicte de sentiments cap a la família propera. La tercera història és el cas d´una dona que es veu forçada a marxar en direcció cap a Europa. El fet de no ser mare i mantinguda per la família del seu difunt marit es converteix en ser una persona sense sentit en aquesta vida.