La madre / Cabezas redondas y cabezas puntiagudas de Bertolt Brecht. Com havia dit en el mes de juny segueixo aquest juliol a llegir una altra obra de Bertolt Brecht. És una adaptació de l´obra La Madre de Màxim Gorki que ha titulat amb el mateix nom. L´obra de Gorki explica la vida familiar obrera d´una dona, La Mare, que pateix les conseqüències d´un marit violent i borratxo i, posteriorment, les mancances econòmiques com a vídua. El seu fill creix en aquest ambient que l´angoixa, però mort el seu pare es posa a treballar i coneix altres entorns socials que no es limita a la cantina de la fàbrica. Constantment va a la ciutat i aprendrà a llegir. Coneix nois de la seva edat de moviments marxistes que lluitant contra l´abús sobre la classe treballadora. De mica en mica la mare coneix els amics del seu fill fins arribar a col·laborar en el repartiment de pamflet i diaris a fàbriques i al camp. Gorki utilitza un llenguatge sensible per aquest personatge. El seu paper cada cop més implicat en la lluita del seu fill sense perdre la sensibilitat patidora de Mare fa que en l´entorn social es converteixi en un personatge respectat i exemplar.
En Brecht respecte els noms de l´obra original, però les actituds i el temps històric són diferents. Bertolt utilitza un vocabulari més popular fins hi tot el respecte que mostra Gorki en els papers de dones desapareix. En l´obra de teatre, a on apenes hi ha dones, la seva feina sembla secundària en els inicis. Potser això es deu a una representació teatral no per un públic lector i agafa un caire més propagandista. En fi, són dues obres diferents.
diumenge, 1 d’agost del 2010
dijous, 29 de juliol del 2010
1er. Curs. La conservació i gestió de les col·leccions d´art sobre paper i obra gràfica.
Durant una setmana vaig assistir a un curs organitzat per l´Abadia de Montserrat sobre la conservació i la gestió sobre paper i obra gràfica. Pel matí es donava les classes teòriques i per la tarda es feia taller de tècniques i l´ús de material per la conservació en arxius i biblioteques. L´organització, a mans del Museu de Montserrat, i l´equip docent, a mans de l´estudi B2, van oferir un nivell alt tant en el coneixement de la matèria com en els recursos necessaris per desenvolupar les pràctiques de la tarda. A més a més la varietat de participants (galerista, estudiants, restauradors, bibliotecaris…) requeria d´agrupaments per nivells de coneixement en conservació per no perdre les expectatives que els assistents possiblement havien plantejat. Es va programar visita del Museu de Montserrat amb explicacions del mateix director del Museu Josep de C. Laplana i també visita a la biblioteca dins de la residència dels monjos de l´Abadia encara que en el grup hi hagués dones. La visita va estar guiada per la bibliotecària Àngels Rius que també participava en el curs. També participava en el curs l´equip de conservació i gestió del Museu de Montserrat en mans d´Eva Buch. No cal dir que l´entorn , Montserrat, va ser fantàstic. Els que es quedaven a dormir a les cel·les van poder admirar aquest paisatge. Per la matinada va coincidir amb una lluna plena sobre un mar roig junt amb la muntanya.
Durant una setmana vaig assistir a un curs organitzat per l´Abadia de Montserrat sobre la conservació i la gestió sobre paper i obra gràfica. Pel matí es donava les classes teòriques i per la tarda es feia taller de tècniques i l´ús de material per la conservació en arxius i biblioteques. L´organització, a mans del Museu de Montserrat, i l´equip docent, a mans de l´estudi B2, van oferir un nivell alt tant en el coneixement de la matèria com en els recursos necessaris per desenvolupar les pràctiques de la tarda. A més a més la varietat de participants (galerista, estudiants, restauradors, bibliotecaris…) requeria d´agrupaments per nivells de coneixement en conservació per no perdre les expectatives que els assistents possiblement havien plantejat. Es va programar visita del Museu de Montserrat amb explicacions del mateix director del Museu Josep de C. Laplana i també visita a la biblioteca dins de la residència dels monjos de l´Abadia encara que en el grup hi hagués dones. La visita va estar guiada per la bibliotecària Àngels Rius que també participava en el curs. També participava en el curs l´equip de conservació i gestió del Museu de Montserrat en mans d´Eva Buch. No cal dir que l´entorn , Montserrat, va ser fantàstic. Els que es quedaven a dormir a les cel·les van poder admirar aquest paisatge. Per la matinada va coincidir amb una lluna plena sobre un mar roig junt amb la muntanya.
dimecres, 30 de juny del 2010
Estic llegint...
Galileo Galilei / La "Courage" i els seus fills de Bertolt Brecht. La introducció és de Ricard Salvat i ens fa una petita biografia de la figura de Betolt Brecht. Brecht és creador d´una nova forma d´escripture teatre i un home compromès amb la política del seu temps. Aconsegueix trencar amb el teatre neoclàssic i les seves tres unitats de temps ( plantejament, nus i desenllaç). Junt amb Lessing van trencar amb la tradició aristotèlica de la teoria de la catarsi per expressar un drama. L´espectador ja no forma part de l´acció sinó que actua amb una mirada crítica. La història de Galileo Galilei és la vida de 1609 a 1637 ( explicats en 158 minuts) i La “Courage” és la vida de 1624 a 1637 ( 179 minuts), anys difícils de l´Europa medieval, relacionats amb els anys trenta de Brecht que intueix La Guerra Mundial.
Brecht era un home compromès amb el marxisme, però es va trobar amb varies decepcions tan socials, polítiques com científiques. Va sobreviure la Segona Guerra Mundial i es va instal·lar a Berlín-Est a on va viure la repressió i l´eliminació d´intel·lectuals amics. També els avanços científics amb la bomba d´Hiroshima i Nagasaki van afectar la visió que el dramaturg tenia mitificada sobre la idea d´una ciència com alliberadora del treballador. L´economia llavors no tenia el poder que té ara. Estava controlada per les polítiques dels Estats. Per això llegir ara aquestes obres tenen un valor afegit doncs exposa un conflicte d´interés que pot donar lloc a una nova interpretació dins de la nostra època. Ara hi ha persones enfrontades davant d´un sistema econòmic a on l´especulació i el crèdit descontrolat a escala global domina les polítiques dels Estats. Les preocupacions de l´home del temps de Brecht són molt diferents de la societat actual. Utilitza la figura de Galileo Galilei, home que també va viure un període obscur de l´Europa Medieval, per exposar un conflicte personal en la tria del camí correcte i obrirà una llista de dubtes de caire ètic i moral. La versió d´aquest llibre és el que fa de Galileo un científic que abandona la llibertat de la República de Venecia per la comoditat de la protecció dels Mèdici de Florència i, així, dedicar-se del tot a la Ciència sense tindre que compaginar amb la docència amb un sou insuficient per la investigació.
La primera versió en llengua alemanya era una veu d´ànim a la investigació científica que va acabar en un racó de l´arxiu de Brecht. En l´última versió El Galileo heroi es transformarà en un oportunista. El món científic ja no és un bé per la classe treballadora. En Ricard Salvat ens diu que el paper de Galileo és una burla a la Inquisició, refusa ser un màrtir per viure i continuar el seu treball científic vigilat.
En Ricard Salvat ens diu que Brecht ens fa veure en la seva faula que la seva retractació obria pas a una altra nova ciència i amb ella una nova ètica. Els màrtirs no són útils, amb l´existència es pot anar fent.
Els científics d´aquelles èpoques eran transcendentals. Ells deien “les coses són així”. Els científics de la nostra època són microcientífics especialitzats i ells diuen “les coses podrien ser així”. Si Brecht visqués li resultaria difícil centrar-se en un personatge per explicar el període econòmic i social que estem vivint ara. Hi ha l´acció de col·lectius que fan lamentacions, conspiracions, com en el drama grec. Col·lectius a on els escacs ja no són cosa de dos. La globalització en una obra de Brecht sería “Les forces de l´obscurantisme” de despatxos internacionals?
La "Courage" i els seus fills. Segons Ricard Salvat, que és qui fa la introducció del llibre, aquesta mare és complexa. La seva ambigüitat fa que sigui un repte pels directors d´escena i base d´un possible mite. El paper de La Mare està molt treballat. Aquest personatge el tornarà a desenvolupar en una altre obra de teatre de la que també escriuré. Pensem en tota l´obra de teatre grec i els papers de les Mares. Ha evolucionat La Mare en l´època de Brecht?. En el proper mes comentaré una adaptació per teatre de Brecht sobre una mare diferent que evoluciona en la mateixa obra si és fidel a la novel·la original.
Brecht era un home compromès amb el marxisme, però es va trobar amb varies decepcions tan socials, polítiques com científiques. Va sobreviure la Segona Guerra Mundial i es va instal·lar a Berlín-Est a on va viure la repressió i l´eliminació d´intel·lectuals amics. També els avanços científics amb la bomba d´Hiroshima i Nagasaki van afectar la visió que el dramaturg tenia mitificada sobre la idea d´una ciència com alliberadora del treballador. L´economia llavors no tenia el poder que té ara. Estava controlada per les polítiques dels Estats. Per això llegir ara aquestes obres tenen un valor afegit doncs exposa un conflicte d´interés que pot donar lloc a una nova interpretació dins de la nostra època. Ara hi ha persones enfrontades davant d´un sistema econòmic a on l´especulació i el crèdit descontrolat a escala global domina les polítiques dels Estats. Les preocupacions de l´home del temps de Brecht són molt diferents de la societat actual. Utilitza la figura de Galileo Galilei, home que també va viure un període obscur de l´Europa Medieval, per exposar un conflicte personal en la tria del camí correcte i obrirà una llista de dubtes de caire ètic i moral. La versió d´aquest llibre és el que fa de Galileo un científic que abandona la llibertat de la República de Venecia per la comoditat de la protecció dels Mèdici de Florència i, així, dedicar-se del tot a la Ciència sense tindre que compaginar amb la docència amb un sou insuficient per la investigació.
La primera versió en llengua alemanya era una veu d´ànim a la investigació científica que va acabar en un racó de l´arxiu de Brecht. En l´última versió El Galileo heroi es transformarà en un oportunista. El món científic ja no és un bé per la classe treballadora. En Ricard Salvat ens diu que el paper de Galileo és una burla a la Inquisició, refusa ser un màrtir per viure i continuar el seu treball científic vigilat.
En Ricard Salvat ens diu que Brecht ens fa veure en la seva faula que la seva retractació obria pas a una altra nova ciència i amb ella una nova ètica. Els màrtirs no són útils, amb l´existència es pot anar fent.
Els científics d´aquelles èpoques eran transcendentals. Ells deien “les coses són així”. Els científics de la nostra època són microcientífics especialitzats i ells diuen “les coses podrien ser així”. Si Brecht visqués li resultaria difícil centrar-se en un personatge per explicar el període econòmic i social que estem vivint ara. Hi ha l´acció de col·lectius que fan lamentacions, conspiracions, com en el drama grec. Col·lectius a on els escacs ja no són cosa de dos. La globalització en una obra de Brecht sería “Les forces de l´obscurantisme” de despatxos internacionals?
La "Courage" i els seus fills. Segons Ricard Salvat, que és qui fa la introducció del llibre, aquesta mare és complexa. La seva ambigüitat fa que sigui un repte pels directors d´escena i base d´un possible mite. El paper de La Mare està molt treballat. Aquest personatge el tornarà a desenvolupar en una altre obra de teatre de la que també escriuré. Pensem en tota l´obra de teatre grec i els papers de les Mares. Ha evolucionat La Mare en l´època de Brecht?. En el proper mes comentaré una adaptació per teatre de Brecht sobre una mare diferent que evoluciona en la mateixa obra si és fidel a la novel·la original.
diumenge, 30 de maig del 2010
Elna, Rosselló-Catalunya Nord
Pels catalans del sud la població d´Elna del Rosselló és coneguda principalment per la Maternitat Suïssa que va acollir a les dones embarassades dels camps de refugiats improvisats a les platges franceses del sud gràcies a la infermera Elisabeth Eidenbenz i facilitar una alimentació i higiene adequada en aquell període tan cruel. Però a més a més aquesta població està preparada per oferir al visitant altres llocs d´ interés com és el cas de la catedral del s. XIII. De fet la meva visita va coincidir amb l´entrega d´un ram de flors als morts del setge de la població de 1285. El 22 i 25 de maig d´aquell any la població lluitava contra l´exercit croat. Es van refugiar a la catedral de Sta. Eulàlia i fou cremada amb tots dins.
En el claustre podem trobar novetats en les representacions de la bíblia com és veure neixament d´Eva com si Adam fos de part i a la Verge Maria donant llet del pit al nounat Jesús.
La Maternitat d´Elna està a les afores del poble. És un edifici comprat per l´Ajuntament per guardar en la memòria d´aquest fet històric. L´edici es va restaurar i en ell hi troben plafons sobre la història dels anys 1939 al 1944 amb fotografies i documents.
A més a més també hi ha un Museu Terrús d´art modern. Esteve Terús era amic de Matisse, Maillol o Monfreid.
La Maternitat d´Elna està a les afores del poble. És un edifici comprat per l´Ajuntament per guardar en la memòria d´aquest fet històric. L´edici es va restaurar i en ell hi troben plafons sobre la història dels anys 1939 al 1944 amb fotografies i documents.A més a més també hi ha un Museu Terrús d´art modern. Esteve Terús era amic de Matisse, Maillol o Monfreid.Més informació a: http://www.ot-elne.fr
diumenge, 23 de maig del 2010
Estic llegint...
Tres dones fortes de Marie Ndiaye. Aquest llibre fa una constant incisió sobre la inseguretat dels personatges, sobre un mateix i el seu entorn, menys l´última història a on tenir un nom i un cognom és l´única cosa que la fa sentir-se diferents als altres. La primera història explica les reflexions del personatge sobre com enfoca la família la seva vida fins a fer-li dubtar de les seves vivències amb el lligam a un ambient familiar que no voldria ser-hi. Però la debilitat davant el dolor i el patiment de les persones que estima fa que accepti un ambient que la menys valora. El personatge de la segona història, turmentat de fa anys, descriu els llocs a on li ha tocat viure. Reflexiona sobre la seva situació present i si l´entorn li és favorable. Això es converteix en un conflicte de sentiments cap a la família propera. La tercera història és el cas d´una dona que es veu forçada a marxar en direcció cap a Europa. El fet de no ser mare i mantinguda per la família del seu difunt marit es converteix en ser una persona sense sentit en aquesta vida.
dijous, 29 d’abril del 2010
Estic llegint...
La Mare de Ravensbrück de Josep Paniello i Palacio. Té un ritme ràpid. Des de el primer capítol ja et trobes situacions inesperades. És la història d´una representant editorial per adquirir i portar a terme la promoció d´un dietari escrit per una deportada del camps de treball i extermini de Ravensbrück. En el llibre coneixerem com era aquesta noia gràcies a la supervivència d´amics que han passat per la crueltat de la II Guerra Mundial. Ens farà veure com la relació entre els personatges és molt més complexa per la història del seu passat.
dilluns, 26 d’abril del 2010
Visites per la ciutat de Xangai (Shanghai).
Hi visitat dos museus a Xangai que estàn a l´alçada dels museus europeus: El Museu de Ciència i Tecnologia a la zona Pudong, barri dels gratacels. En aquest Museu hi veus molt grups escolars. Té varies plantes que van des de l´interior de la terra, primera planta, fins el món de la robótica i l´univers, amb coets inclosos. L´entrada ha costat 70 CNY ( 7 euros aprox.).
Com es veu en aquestes fotografies la senyalització amb pegatines al terra es fa servir dins del metro per orientar al usuaris. La de les fletxes grogues són indicacions de la direcció de la línia 2 del metro i la direcció del Museu dins dels carrerons del mercat subterrani que hi ha enfront del museu. L´altre pegatina és indicant la direcció del Museu del tren Maglev ( fa els 30 quilòmetres que hi ha de Xangai a l´aeroport amb sis minuts),la línia 2 i els taxis. La foto gran és l´entrada al Museu de la Ciència i la Tecnologia. Aquest tipus de pegatines tindrien que col·locar a la parada de metro "Espanya" per la línia 1 ( línia vermella), cantó enllaç amb línia 3, doncs els turistes molts cops no troban la manera d´anar del metro 1 a l´estació de tren de FGC per agafar el tren que va cap a Montserrat sense tindra que pujar a dalt. Més d´un cop hi fet les funcions de guia.
Aquí hi ha un cartell que anuncia la possibilitat de fer el teu bust en 3D per 580 CNY. L´altre fotografia era la sala de la electrònica.
Com es veu en aquestes fotografies la senyalització amb pegatines al terra es fa servir dins del metro per orientar al usuaris. La de les fletxes grogues són indicacions de la direcció de la línia 2 del metro i la direcció del Museu dins dels carrerons del mercat subterrani que hi ha enfront del museu. L´altre pegatina és indicant la direcció del Museu del tren Maglev ( fa els 30 quilòmetres que hi ha de Xangai a l´aeroport amb sis minuts),la línia 2 i els taxis. La foto gran és l´entrada al Museu de la Ciència i la Tecnologia. Aquest tipus de pegatines tindrien que col·locar a la parada de metro "Espanya" per la línia 1 ( línia vermella), cantó enllaç amb línia 3, doncs els turistes molts cops no troban la manera d´anar del metro 1 a l´estació de tren de FGC per agafar el tren que va cap a Montserrat sense tindra que pujar a dalt. Més d´un cop hi fet les funcions de guia.Aquí hi ha un cartell que anuncia la possibilitat de fer el teu bust en 3D per 580 CNY. L´altre fotografia era la sala de la electrònica.
Aquest ordinadors estàn a la sala de l´interior de la terra.
Aquesta fotografia és un reproducció de les condicions de treball d´investigació de Mendel a escala real. Hi ha varies de diferents eminències de la ciència. La fotografia de la dreta és un ordinador de pantalla tàctil que et permet realitzar cirurgia plàstica en diferents parts del cos humà. Sembla ser que els xinesos van molt a Corea per fer-se alguns retocs físics mitjançant cirurgia plàstica.
En aquesta forografia de la dreta hi ha una maqueta del funcionament d´un sincrotró (Synchrotron). I en la zona dels robots pots trobar-te aquest geni tocant el piano.
L´altre museu és el Museu de Xangai, molt ben cuidat i l´entrada era gratuïta. Hi trobem ceràmica, mobles, indumentaria, pintures... de dinasties Tang, Song, Yuan, Ming, Qing. La sala de la cal·ligrafia xinesa és una suma de diferents estils. Està tot dins d´un espai i visible en un temps curt. Això et fa veure que per ells l´escriptura és molt més que un mitjà de comunicació, és un art.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)