Goigs

Aquest dissabte a Guimerà hi ha l´exposició "Art i Goigs" en el Museu dedicat a la Maternitat, coincidint amb el XVI Mercat Medieval. S´exposa una part dels Goigs que té dedicats a la Mare de Déu i que tenen una relació com advocada de les dones embarassades, no fèrtils o problemes en els pits. Moltes d´elles són trobades a la muntanya, en coves, o a on hi ha una font. Els antics grecs i romans ja consagraven les fonts naturals a una deessa. En el llibre "El Matriarcado en China" també hi ha un recull de deesses venerades a les coves o a les fonts, llocs relacionats amb les virtuts del sexe femení, i té un origen ancestral que encara es conserva a les ceremònies religioses dedicades a l´agricultura encara que adaptat en moltes situacions a les grans religions dominants.L´origen dels "Goigs" és un cant litúrgic i es va estendre per tota la Confederació catalano-aragonesa. La seva divulgació ve dels cants medievals del s. IX anomenades seqüències derivades del tropo (prosa musicada de caire popular i profà) i atribuïdes a Notker Balbulus, del Monestir de Sant Gall ( Suïssa). Notker afegia text a les proses rítmiques de les melismes per cantar-les com a tropos. Eran un recurs mnemotècnic per recordar les melismes (del grec, μέλισμα, “cant”) a on una mateixa síl·laba tenia diferents tons. Els grecs feien servir aquesta tècnica per arribar a l´hipnosi en certs ritus com els misteris, eleusínies (rituals d´iniciació anual a la deessa de l´agricultura Demeter i Perséfones que celebraven a Eleusi, a prop d´Atenes). Els cants hindús i àrabs encara es practica. A occident seria representat pel Cant Gregorià (el cant de la Sibil·la com exemple de supervivència popular) i el Gospel.

Aquests cants marians es van fer molt populars en el s. XIV i van tenir característiques pròpies. Des dels seus principis la literatura sagrada ens recorda amb devoció l´alegria de Maria durant la seva vida mortal al mateix temps que ressalta que conservar la virginitat després d´aquell naixement excepcional com si s´adonés que aquell nadó no seria com els altres i requerís de tota la seva atenció. A València el bisbe Alfons de Borja, més tard anomenat Papa Calixt III, va voler oficialitzar aquesta pràctica de devoció popular. Així a la constitució del sínode de 2 de febrer de 1432 consta com a cant anomenat “Septem Gaudia” per incloure en el cos de la Catedral de València, parròquies i esglésies de la diòcesi. La seva pràctica es realitzaria tots els dissabtes de l´any després del Salve i els fidels aconseguirien 40 dies d´indulgència. La llengua utilitzada era el llatí i el català sobretot la tornada que anava dirigida al poble. En el llibre vermell de Montserrat el cant és totalment en català i es titulava “Ballada dels goyts de Nostra Dona en vulgar cathalan, a ball redon” (del s. XIII segons Jaume Massó per les característiques del llenguatge). El nom de Setem Gaudia o Gaudes és per la seva estructura en set estrofes a on totes comencen per la paraula Gaude. Més tard es van introduir la vida dels Sants, encara que fossin màrtirs i aquest s´ anomenaven “llaors” o “cobles” en el segle XVII. La seva estructura seria les dues primeres estrofes es parla de les virtuts del personatge sagrat i les dues següents són súpliques per adquirir aquestes virtuts i les restants parlant de la vida del Sant.

Els goigs es van estendre a Espanya i es van escriure “proses” amb el mateix cant dedicat als set goigs maternals. Un dels personatges que va manifestar la seva devoció a la Mare de Déu, Madre Virgen a Castella, va ser Alfons X en la seva obra "Las Cantigas de Santa María" amb més de 400 composicions marianes. La primera es titula "Esta é a primeira Cantiga de laor de Santa María, ementando os VII goyos que ouve de seu Fillo". L´Arcipreste de Hita (Juan Ruiz, 1283?- 1350?) va dedicar a la Mare de Déu quatre composicions marianes en el llibre "Libro del Buen Amor".

Tradicions que continuen en el s. XX a Catalunya com “Les Caramelles”, que celebra Dissabte Sant i diumenge de Pasqua, es practica el cant marià gràcies a les Confraries del Roser (datat des de s. XIII ). Els joves del poble i ciutats cantant a la Mare de Déu del Roser mentre segueixen un circuit amb un cistell per fer ofrenes que es diposita a l´altar. El dia de Pasqua seran “Les Pabordesses” de la Confraria les que faran el circuit cantant els goigs i al mateix temps fer el “Captiri” destinat al culte de la Mare de Déu. A Rosselló es cantava Els goigs de la Mare de Déu del Món o anomenat també Goigs dels ous doncs a “Les caramelles” els hi donaven ous.

En el s. XX els goigs es modernitza i ja no representant la vida mortal sinó tributs especials. També hi trobarem advocacions a la Mare de Déu que la tradició li atribuïa o bé pels miracles que el poble li venerava.

BIBLIOGRAFIA:

Los “Goigs de la Mare de Déu” de Mn. Francesc Baldelló. Bliblioteca Balmesiana. Vol. XXVIII. 1956.
Petit historial dels “Amics dels Goigs” de Mn. Francesc Baldelló.

Estic llegint...

El matriarcado en China. Madres, Reinas, Diosas y Chamanes, de Pedro Ceinos Arcones.

És molt difícil davant una política econòmica i social establerta que busca la globalització recuperar antics sistemes d´organització social com va ser el matriarcat, però ja no hi ha dubte que era una realitat extensa de manera global en els primers inicis de la civilització humana. Amb aquest llibre veiem com el matriarcat també formava part dels orígens de les diferents cultures que hi ha a la Xina. Per arribar a aquestes conclusions cal investigar en diferents disciplines a on es treballa en els elements autòctons que tenen una evolució al llarg de la història sense perdre les arrels. Però també ens cal escoltar i llegir la informació no oficial ni convencional que va deixant la història en les activitats més domèstiques de la societat xinesa demostrant una altra vida de resistència de la dona. Alguns dels elements estudiats són els caracters xinesos, els llibres antics conservats, l´arqueologia trobava a Hongshan, els temples pintats de Kangjiashimenzi a Xinjiang, les coves de Bezeklik, entre altres, com també les cerimònies tradicionals i les llegendes.

Estació d´Espanya de la FGC

Crec que l´estació d´Espanya de trens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ( FGC ) ja és petita i viuré un nou canvi d´aquí uns anys. Hi viscut moltes millores d´aquesta xarxa de trens que van cap a Igualada i Manresa. De petita eran de color blau i les portes es quedavan obertes, així entrava aire. La gent es quedava a la porta fuman i saltavan a l´estació sense haver parat el tren encara. El primer canvi va ser tancar les portes automàticament. Després dels billets forarats pel revisor, que anava pels vagons, a la targeta amb banda magnètica. Un altre canvi va ser prohibir fumar, només fumadors a l´últim vagó. Quan vas just per agafar-lo, sonant ja l´avís, i no et tocava altre remei que anar a l´ultim era una boira de fum i intoxicació segura. També vaig viure el soterrament de la línia. Es va crear noves estacions. Ara tenim comunicació amb la Ciutat de la Justicia i Fira 2. A més a més els turistes agafan els trens per anar a Montserrat. En fí, un col·lapse de persones transitant per l´estació, que entran i marxen. Ja caldrà fer un canvi. Espero que hi hagi un hivernacle amb un jardí que refresqui l´ambient.

Estic llegint...

La madre del capitán Shigemoto de Junichiro Tanizaki.
La lectura d´aquesta història és d´una narrativa pausada a on l´autor es permet anar informant al lector d´altres escriptors vinculats, anteriors o propers, amb la idea de verificar la realitat d´aquesta societat japonesa de la classe dirigent del segle X. La protagonista té un paper silenciós, entre mampares o shojis, tal com es tenia a les dones en aquella època, objecte de valor exclusiu i propietat dels barons. Al voltant d´ella hi ha tota una activitat d´homes hàbils per la conquesta dels amors prohibits mitjançant la sensibilitat dels sentits o per l´abús de poder. És una novel·la que et descriu una societat que encara es pot donar en els nostres temps encara que hagi passat tan de temps, el retràs d´una jerarquia social basada amb la possessió no només de béns sinó de persones. Però deixant de banda la mentalitat dels individus, aquesta novel·la a més a més et dóna a coneixa una cultura diferent a la nostra amb el seu llenguatge per descriure tipus de vestits, immobles, aparells o sistemes de definir una composició musical o poètica. Alguns d´aquest mots serien…Kurumabiki, teatre kabuki, shoji, fusuma, koto, saibara, jikkinsho, gosenshu, kuroho, entre altres.

你 好

你好，
我 学 汉语，不 太 时候。我 工作 商 的 照片 还 星期六 和 星期日 我 工作 文化。 我 是西班牙人。我 有 美术 的 专业。这儿 我 写 中文 和 说 我 国。

Estic llegint...

El llibre "Mujeres, salud y poder" de Carme Valls-Llobet. Un dels problemes de la medicina és com definir que és la salut. En diferents moments de la història no era el mateix una patologia masculina que la d´una dona, però els anys 70 i 80 es va lluitar per no haver diferències de salut segons el sexe doncs es considerava que en molts casos eran per problemes socials i culturals, discriminació i violència. Actualment no hi ha una visió negativa pel fet de tenir el cos de dona com a organisme problemàtic per la vida laboral i intel·lectual. La mentalitat és producte de ideologies, cultura, història i societat, cosa que sembla que el cos no li hagi d´afectar ni la cultura ni la societat. D´aquí ve les discussions en la definició de génere i sexe doncs no poden entrar les possibles intervencions que hi ha en el cos d´una dona els factors que tenen relació amb la cultura i la societat. L´autora tindrà present en el treball d´aquest llibre com això és discutible doncs hi ha molts estereotips que la simbologia, el món imaginari i real, intervenen en la salut d´una dona. També les medicines alternatives tenen un enfocament estereotipat, però cal estudiar de forma puntual segons el professional que l´aplica. Així doncs la definició de salut sembla que no té present la igualtat, però hi ha la salut com a llibertat del ser humà que vol dir benestar psíquic, físic i social i prevenció de malalties. Una "salut" per disfrutar de l´acció i de l´oci vol dir "qualitat de vida".

És molt difícil a qualitat de vida en el cos cansat d´una dona i ho demostrarà en el seu llibre. La percepció de la salut estar condicionada per aspectes bio-psico-socials, culturals i del medi ambiental. La manera de malaltir i la manera de manifestar-se és diferent d´un home i d´una dona. En el llibre hi ha diferents punts d´estudi concrets com la reproducció, la biotecnologia, el càncer, la morbilitat diferencial invisible per falta de minerals i vitamines, la salut mental, la violència, les polítiques de prevenció i el abús en els centres sanitaris com a factors que influeixen en la qualitat de vida d´un cos de dona.

Estic llegint...

Margaret Mead and Ruth Benedict de Hilary Lapsley.
A les llibreries podem trobar secció d´ofertes a on el preu d´un llibre pot estar per sota dels cinc euros, última oportunitat de supervivència. Després el seu destí és incert. Recordo un reportatge a on es veia milers de llibres no venuts en direcció cap a un nou destí, el reciclatge. El llibre de Hilary Lapsley estava en aquesta secció junt amb molts altres amb llengües estrangeres. Algú es va preocupar que aquest llibre fos accessible per un tipus de lector específic. Encara així no va tenir èxit. Et sap greu que el fet de ser una llengua no habitual a la teva nació faci que la seva venda sigui difícil. Jo no sóc part d´aquest grup de lectors, però hi llegit llibres de Margaret Mead i sap greu veure el poc que es valora la feina d´aquest-es investigadors-es i més quan es tracta d´unes dones dels anys vint a on la dona estar lluitant per fer-se un lloc en els treballs científics entre els homes.

El llibre es parla de les vides de dues antropòlogues de la primera meitat del segle XX, des de petites fins el seu reconeixement científic. Ruth era professora de Margaret. Les dues van fer treballs de camp de cultures supervivents a la civilització dominant. Les seves personalitats eran complexes. Els estudis superiors d´antropologia a la Universitat de Columbia van permetre el seu desenvolupament, doncs els hi aportava la possibilitat de trobar respostes a molts dubtes sobre el tarannà com a persones. El 1920 van ser més les dones graduades que els homes en antropologia, però això no es reflexava posteriorment en la seva professionalització i menys en la investigació científica. L´autora ens diu que el 1921 només hi havia vuit dones a la llista de “American Men of Science”. Ruth i Margaret van tindre la sort de tenir com a mestre al Dr. Franz Boas que aplicava un sistema d´ensenyament conegut com “Cultural diffusionism” oposada a la visió evolucionista del s. XIX. Ell volia saber de les cultures en la seva profunditat, no les races, ja que considerava que les cultures anaven evolucionant en contacte amb altres cultures. El 1920 la Universitat de Columbia ja era una de les Universitats més prestigioses per la visió de futur que aplica el seu president Nicholas Murray Butter. Boas va ser el guia espiritual de Ruth a on ells va estar de 1901 fins el 1945. En aquells anys la Sra. Elsie Clews Parsons finançava els viatges i publicacions del departament d´antropologia i va ajudar a molts estudiants sobretot dones.

La publicació “The Unconscious Patterning of behavior in Society” de Ruth al 1927 és considerada con el començament de l´escola de “Culture and Personality”. Margaret Mead va fer els seus treballs de camp a l´illa de Samoa durant més d´un any. Això li va permetre tindre una relació més intima amb les noies adolescents d´aquella cultura i descobrir la seva vida sexual i filosòfica sobre aquests temes. Cal dir que Margaret tenia 23 anys quan va anar a Samoa i li va costar molt convenç de les seves capacitats, a més a més el seu matrimoni estava en perill.