dissabte, 21 de maig del 2011
Estació d´Espanya de la FGC
Crec que l´estació d´Espanya de trens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ( FGC ) ja és petita i viuré un nou canvi d´aquí uns anys. Hi viscut moltes millores d´aquesta xarxa de trens que van cap a Igualada i Manresa. De petita eran de color blau i les portes es quedavan obertes, així entrava aire. La gent es quedava a la porta fuman i saltavan a l´estació sense haver parat el tren encara. El primer canvi va ser tancar les portes automàticament. Després dels billets forarats pel revisor, que anava pels vagons, a la targeta amb banda magnètica. Un altre canvi va ser prohibir fumar, només fumadors a l´últim vagó. Quan vas just per agafar-lo, sonant ja l´avís, i no et tocava altre remei que anar a l´ultim era una boira de fum i intoxicació segura. També vaig viure el soterrament de la línia. Es va crear noves estacions. Ara tenim comunicació amb la Ciutat de la Justicia i Fira 2. A més a més els turistes agafan els trens per anar a Montserrat. En fí, un col·lapse de persones transitant per l´estació, que entran i marxen. Ja caldrà fer un canvi. Espero que hi hagi un hivernacle amb un jardí que refresqui l´ambient.
diumenge, 1 de maig del 2011
Estic llegint...
La madre del capitán Shigemoto de Junichiro Tanizaki.
La lectura d´aquesta història és d´una narrativa pausada a on l´autor es permet anar informant al lector d´altres escriptors vinculats, anteriors o propers, amb la idea de verificar la realitat d´aquesta societat japonesa de la classe dirigent del segle X. La protagonista té un paper silenciós, entre mampares o shojis, tal com es tenia a les dones en aquella època, objecte de valor exclusiu i propietat dels barons. Al voltant d´ella hi ha tota una activitat d´homes hàbils per la conquesta dels amors prohibits mitjançant la sensibilitat dels sentits o per l´abús de poder. És una novel·la que et descriu una societat que encara es pot donar en els nostres temps encara que hagi passat tan de temps, el retràs d´una jerarquia social basada amb la possessió no només de béns sinó de persones. Però deixant de banda la mentalitat dels individus, aquesta novel·la a més a més et dóna a coneixa una cultura diferent a la nostra amb el seu llenguatge per descriure tipus de vestits, immobles, aparells o sistemes de definir una composició musical o poètica. Alguns d´aquest mots serien…Kurumabiki, teatre kabuki, shoji, fusuma, koto, saibara, jikkinsho, gosenshu, kuroho, entre altres.
La lectura d´aquesta història és d´una narrativa pausada a on l´autor es permet anar informant al lector d´altres escriptors vinculats, anteriors o propers, amb la idea de verificar la realitat d´aquesta societat japonesa de la classe dirigent del segle X. La protagonista té un paper silenciós, entre mampares o shojis, tal com es tenia a les dones en aquella època, objecte de valor exclusiu i propietat dels barons. Al voltant d´ella hi ha tota una activitat d´homes hàbils per la conquesta dels amors prohibits mitjançant la sensibilitat dels sentits o per l´abús de poder. És una novel·la que et descriu una societat que encara es pot donar en els nostres temps encara que hagi passat tan de temps, el retràs d´una jerarquia social basada amb la possessió no només de béns sinó de persones. Però deixant de banda la mentalitat dels individus, aquesta novel·la a més a més et dóna a coneixa una cultura diferent a la nostra amb el seu llenguatge per descriure tipus de vestits, immobles, aparells o sistemes de definir una composició musical o poètica. Alguns d´aquest mots serien…Kurumabiki, teatre kabuki, shoji, fusuma, koto, saibara, jikkinsho, gosenshu, kuroho, entre altres.
dijous, 3 de març del 2011
dissabte, 12 de febrer del 2011
Estic llegint...
El llibre "Mujeres, salud y poder" de Carme Valls-Llobet. Un dels problemes de la medicina és com definir que és la salut. En diferents moments de la història no era el mateix una patologia masculina que la d´una dona, però els anys 70 i 80 es va lluitar per no haver diferències de salut segons el sexe doncs es considerava que en molts casos eran per problemes socials i culturals, discriminació i violència. Actualment no hi ha una visió negativa pel fet de tenir el cos de dona com a organisme problemàtic per la vida laboral i intel·lectual. La mentalitat és producte de ideologies, cultura, història i societat, cosa que sembla que el cos no li hagi d´afectar ni la cultura ni la societat. D´aquí ve les discussions en la definició de génere i sexe doncs no poden entrar les possibles intervencions que hi ha en el cos d´una dona els factors que tenen relació amb la cultura i la societat. L´autora tindrà present en el treball d´aquest llibre com això és discutible doncs hi ha molts estereotips que la simbologia, el món imaginari i real, intervenen en la salut d´una dona. També les medicines alternatives tenen un enfocament estereotipat, però cal estudiar de forma puntual segons el professional que l´aplica. Així doncs la definició de salut sembla que no té present la igualtat, però hi ha la salut com a llibertat del ser humà que vol dir benestar psíquic, físic i social i prevenció de malalties. Una "salut" per disfrutar de l´acció i de l´oci vol dir "qualitat de vida".
És molt difícil a qualitat de vida en el cos cansat d´una dona i ho demostrarà en el seu llibre. La percepció de la salut estar condicionada per aspectes bio-psico-socials, culturals i del medi ambiental. La manera de malaltir i la manera de manifestar-se és diferent d´un home i d´una dona. En el llibre hi ha diferents punts d´estudi concrets com la reproducció, la biotecnologia, el càncer, la morbilitat diferencial invisible per falta de minerals i vitamines, la salut mental, la violència, les polítiques de prevenció i el abús en els centres sanitaris com a factors que influeixen en la qualitat de vida d´un cos de dona.
És molt difícil a qualitat de vida en el cos cansat d´una dona i ho demostrarà en el seu llibre. La percepció de la salut estar condicionada per aspectes bio-psico-socials, culturals i del medi ambiental. La manera de malaltir i la manera de manifestar-se és diferent d´un home i d´una dona. En el llibre hi ha diferents punts d´estudi concrets com la reproducció, la biotecnologia, el càncer, la morbilitat diferencial invisible per falta de minerals i vitamines, la salut mental, la violència, les polítiques de prevenció i el abús en els centres sanitaris com a factors que influeixen en la qualitat de vida d´un cos de dona.
diumenge, 31 d’octubre del 2010
Estic llegint...
Margaret Mead and Ruth Benedict de Hilary Lapsley.
A les llibreries podem trobar secció d´ofertes a on el preu d´un llibre pot estar per sota dels cinc euros, última oportunitat de supervivència. Després el seu destí és incert. Recordo un reportatge a on es veia milers de llibres no venuts en direcció cap a un nou destí, el reciclatge. El llibre de Hilary Lapsley estava en aquesta secció junt amb molts altres amb llengües estrangeres. Algú es va preocupar que aquest llibre fos accessible per un tipus de lector específic. Encara així no va tenir èxit. Et sap greu que el fet de ser una llengua no habitual a la teva nació faci que la seva venda sigui difícil. Jo no sóc part d´aquest grup de lectors, però hi llegit llibres de Margaret Mead i sap greu veure el poc que es valora la feina d´aquest-es investigadors-es i més quan es tracta d´unes dones dels anys vint a on la dona estar lluitant per fer-se un lloc en els treballs científics entre els homes.
El llibre es parla de les vides de dues antropòlogues de la primera meitat del segle XX, des de petites fins el seu reconeixement científic. Ruth era professora de Margaret. Les dues van fer treballs de camp de cultures supervivents a la civilització dominant. Les seves personalitats eran complexes. Els estudis superiors d´antropologia a la Universitat de Columbia van permetre el seu desenvolupament, doncs els hi aportava la possibilitat de trobar respostes a molts dubtes sobre el tarannà com a persones. El 1920 van ser més les dones graduades que els homes en antropologia, però això no es reflexava posteriorment en la seva professionalització i menys en la investigació científica. L´autora ens diu que el 1921 només hi havia vuit dones a la llista de “American Men of Science”. Ruth i Margaret van tindre la sort de tenir com a mestre al Dr. Franz Boas que aplicava un sistema d´ensenyament conegut com “Cultural diffusionism” oposada a la visió evolucionista del s. XIX. Ell volia saber de les cultures en la seva profunditat, no les races, ja que considerava que les cultures anaven evolucionant en contacte amb altres cultures. El 1920 la Universitat de Columbia ja era una de les Universitats més prestigioses per la visió de futur que aplica el seu president Nicholas Murray Butter. Boas va ser el guia espiritual de Ruth a on ells va estar de 1901 fins el 1945. En aquells anys la Sra. Elsie Clews Parsons finançava els viatges i publicacions del departament d´antropologia i va ajudar a molts estudiants sobretot dones.
La publicació “The Unconscious Patterning of behavior in Society” de Ruth al 1927 és considerada con el començament de l´escola de “Culture and Personality”. Margaret Mead va fer els seus treballs de camp a l´illa de Samoa durant més d´un any. Això li va permetre tindre una relació més intima amb les noies adolescents d´aquella cultura i descobrir la seva vida sexual i filosòfica sobre aquests temes. Cal dir que Margaret tenia 23 anys quan va anar a Samoa i li va costar molt convenç de les seves capacitats, a més a més el seu matrimoni estava en perill.
A les llibreries podem trobar secció d´ofertes a on el preu d´un llibre pot estar per sota dels cinc euros, última oportunitat de supervivència. Després el seu destí és incert. Recordo un reportatge a on es veia milers de llibres no venuts en direcció cap a un nou destí, el reciclatge. El llibre de Hilary Lapsley estava en aquesta secció junt amb molts altres amb llengües estrangeres. Algú es va preocupar que aquest llibre fos accessible per un tipus de lector específic. Encara així no va tenir èxit. Et sap greu que el fet de ser una llengua no habitual a la teva nació faci que la seva venda sigui difícil. Jo no sóc part d´aquest grup de lectors, però hi llegit llibres de Margaret Mead i sap greu veure el poc que es valora la feina d´aquest-es investigadors-es i més quan es tracta d´unes dones dels anys vint a on la dona estar lluitant per fer-se un lloc en els treballs científics entre els homes.
El llibre es parla de les vides de dues antropòlogues de la primera meitat del segle XX, des de petites fins el seu reconeixement científic. Ruth era professora de Margaret. Les dues van fer treballs de camp de cultures supervivents a la civilització dominant. Les seves personalitats eran complexes. Els estudis superiors d´antropologia a la Universitat de Columbia van permetre el seu desenvolupament, doncs els hi aportava la possibilitat de trobar respostes a molts dubtes sobre el tarannà com a persones. El 1920 van ser més les dones graduades que els homes en antropologia, però això no es reflexava posteriorment en la seva professionalització i menys en la investigació científica. L´autora ens diu que el 1921 només hi havia vuit dones a la llista de “American Men of Science”. Ruth i Margaret van tindre la sort de tenir com a mestre al Dr. Franz Boas que aplicava un sistema d´ensenyament conegut com “Cultural diffusionism” oposada a la visió evolucionista del s. XIX. Ell volia saber de les cultures en la seva profunditat, no les races, ja que considerava que les cultures anaven evolucionant en contacte amb altres cultures. El 1920 la Universitat de Columbia ja era una de les Universitats més prestigioses per la visió de futur que aplica el seu president Nicholas Murray Butter. Boas va ser el guia espiritual de Ruth a on ells va estar de 1901 fins el 1945. En aquells anys la Sra. Elsie Clews Parsons finançava els viatges i publicacions del departament d´antropologia i va ajudar a molts estudiants sobretot dones.
La publicació “The Unconscious Patterning of behavior in Society” de Ruth al 1927 és considerada con el començament de l´escola de “Culture and Personality”. Margaret Mead va fer els seus treballs de camp a l´illa de Samoa durant més d´un any. Això li va permetre tindre una relació més intima amb les noies adolescents d´aquella cultura i descobrir la seva vida sexual i filosòfica sobre aquests temes. Cal dir que Margaret tenia 23 anys quan va anar a Samoa i li va costar molt convenç de les seves capacitats, a més a més el seu matrimoni estava en perill.
dijous, 30 de setembre del 2010
Estic llegint...
Madre Terrible. La Diosa en la religión del México Antiguo de Blanca Solares.
Per reafirmar els seus estudis sobre el símbol de La Mare a l´antic Mèxic el primer que fa l´autora és un resum dels diferents estudis sobre el significat del símbol, el seu sentit creador per relacionar i dialogar l´home amb el seu món. També ens fa veure com diferents eminències com Jung, Eliade, Neumann o Gimbutas en els seus camps d´investigació arribant a relacionar-se o diguem a completar la visió que ens vol explicar l´autora per entendre el paper de La Gran Mare en la religió antiga de Mèxic. Ens introdueix en les diferents teories sobre com evolucionem. La importància d´entendre que el progrés no està relacionat amb la tecnologia i l´economia sinó en el desenvolupament de la relació de la consciència amb el inconscient. Erich Neumann enfocarà els fets històrics amb la dinàmica “psique” i l´anomenarà Psicohistòria. Per exemple en el món patriarcal, que segueix una cultura basada en la tècnica i la ciència, La Gran Mare segueix un camí cap a la destrucció i el seu estat psíquic ajudaria a superar la crisi emocional de l´època moderna doncs per l´autora el matriarcat és una modalitat de la consciència de la nostra relació amb la realitat exterior transformada en símbol inconscient. La potència còsmica queda recluida a l´inconscient i precisament la religió original es basa en l´ordre còsmic a on el Ser humà és una part.
En una segona part del llibre ens introdueix en els períodes històrics de Mèxic Antic començant per les migracions del humà cap a les Amèriques. Al mateix temps va comparant la prehistòria mexicana amb l´Àsia i Europa.
Per reafirmar els seus estudis sobre el símbol de La Mare a l´antic Mèxic el primer que fa l´autora és un resum dels diferents estudis sobre el significat del símbol, el seu sentit creador per relacionar i dialogar l´home amb el seu món. També ens fa veure com diferents eminències com Jung, Eliade, Neumann o Gimbutas en els seus camps d´investigació arribant a relacionar-se o diguem a completar la visió que ens vol explicar l´autora per entendre el paper de La Gran Mare en la religió antiga de Mèxic. Ens introdueix en les diferents teories sobre com evolucionem. La importància d´entendre que el progrés no està relacionat amb la tecnologia i l´economia sinó en el desenvolupament de la relació de la consciència amb el inconscient. Erich Neumann enfocarà els fets històrics amb la dinàmica “psique” i l´anomenarà Psicohistòria. Per exemple en el món patriarcal, que segueix una cultura basada en la tècnica i la ciència, La Gran Mare segueix un camí cap a la destrucció i el seu estat psíquic ajudaria a superar la crisi emocional de l´època moderna doncs per l´autora el matriarcat és una modalitat de la consciència de la nostra relació amb la realitat exterior transformada en símbol inconscient. La potència còsmica queda recluida a l´inconscient i precisament la religió original es basa en l´ordre còsmic a on el Ser humà és una part.
En una segona part del llibre ens introdueix en els períodes històrics de Mèxic Antic començant per les migracions del humà cap a les Amèriques. Al mateix temps va comparant la prehistòria mexicana amb l´Àsia i Europa.
diumenge, 1 d’agost del 2010
Estic llegint...
La madre / Cabezas redondas y cabezas puntiagudas de Bertolt Brecht. Com havia dit en el mes de juny segueixo aquest juliol a llegir una altra obra de Bertolt Brecht. És una adaptació de l´obra La Madre de Màxim Gorki que ha titulat amb el mateix nom. L´obra de Gorki explica la vida familiar obrera d´una dona, La Mare, que pateix les conseqüències d´un marit violent i borratxo i, posteriorment, les mancances econòmiques com a vídua. El seu fill creix en aquest ambient que l´angoixa, però mort el seu pare es posa a treballar i coneix altres entorns socials que no es limita a la cantina de la fàbrica. Constantment va a la ciutat i aprendrà a llegir. Coneix nois de la seva edat de moviments marxistes que lluitant contra l´abús sobre la classe treballadora. De mica en mica la mare coneix els amics del seu fill fins arribar a col·laborar en el repartiment de pamflet i diaris a fàbriques i al camp. Gorki utilitza un llenguatge sensible per aquest personatge. El seu paper cada cop més implicat en la lluita del seu fill sense perdre la sensibilitat patidora de Mare fa que en l´entorn social es converteixi en un personatge respectat i exemplar.
En Brecht respecte els noms de l´obra original, però les actituds i el temps històric són diferents. Bertolt utilitza un vocabulari més popular fins hi tot el respecte que mostra Gorki en els papers de dones desapareix. En l´obra de teatre, a on apenes hi ha dones, la seva feina sembla secundària en els inicis. Potser això es deu a una representació teatral no per un públic lector i agafa un caire més propagandista. En fi, són dues obres diferents.
En Brecht respecte els noms de l´obra original, però les actituds i el temps històric són diferents. Bertolt utilitza un vocabulari més popular fins hi tot el respecte que mostra Gorki en els papers de dones desapareix. En l´obra de teatre, a on apenes hi ha dones, la seva feina sembla secundària en els inicis. Potser això es deu a una representació teatral no per un públic lector i agafa un caire més propagandista. En fi, són dues obres diferents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)