Visites per la ciutat de Pequín (Beijing).

Aquest dia ha fet un dia amb sol i una mica de fresca. El fet que sigui dissabte no semble diferenciar-se tant dels altres dies. Hi ha alguns tipus de treballadors que fan festa, però a Beijing hi viu molts milions de persones i a més el dilluns és la celebració de la Festa dels morts. Moltes famílies que s'han separat per motius de feina, han tornat aquests dies per juntar-se un altre cop i anar a fer actes de respecte als avantpassats fent ofrenes com els diners que circulen per cremar i així facilitar la vida de les ànimes mortes que venen aquest dia especial. Els diners pels morts són con els de veritat, però hi ha escrit que són pels morts. Hi ha més trànsit i els bancs no tanquen. En el parc Temple del Cel, situat al sur de la plaça Tiananmen, hi ha el Temple de les Rogatives per una bona collita, edifici emblemàtic com molts altres de la ciutat. En els voltants del edifici hi trobes una ciutat que cuida la salut. Sembla que tots estiguin allà per fer alguna activitat per alegrar l'ànima. Si no és fent algun esport serà cantant, ballant o jugant a cartes. Hi ha jocs que per les meves terres no es practiquen i que pels xinesos són esports populars. No sé quin nom tenen, però són com el badminton sense raquetes passant la ploma amb els peus i un altre és dansa amb raquetes de tenis i pilota (la red de la raqueta és una tela de pell) Tothom està practicant aquests jocs. També pots trobar gent cantant, fent ball modern, tango o balls típics de diferents ètnies de la xina (hi ha 58 més o menys). Els que ballen es vesteixen per l'ocasió. Aquí penjo alguns vídeos que hi fet. Tornaré a Barcelona carregada d'aquest nous jocs que hi conegut.

En aquest vídeo es veu com es mouen amb la raqueta i la pilota. A vegades la separan de la tela i fan moviments més complicats.

Excursions al voltant de Pequin (Beijing).

Hi anat a veure les Tombes Ming. L'emperador Chengzu va fer un lloc de culte per la seva muller Xu. Posteriorment ell també estaria en aquest lloc per viatjar a un lloc etern. En total hi ha tretze tombes, però només s'ha excavat una que no és la de l´Emperador. De fet quan vas aquest lloc veus els objectes que formaven part de l'enterrament per què et facis una idea del que es pot trobar, però no hi ha intenció, ara per ara, d'obrir la tomba principal. Al voltant d'una gran estàtua de Chengzu hi ha plafons informatius que t'explican la història d'aquest personatge en el seu moment històric, fa 600 anys. Tot està explicat en xinés mandarí i anglès. Crec que en aquest lloc cal un Centre d´interpretació. I vist per la televisió documentals sobre el treball d´investigació dels arqueòlegs que eran molt interesants i quan arribes físicament al lloc tot això no ho pots apreciar.

Excursions al voltant de Pequin (Beijing).

Avui la visita a la Muralla Xina ha estat divertida.A part de veure la immensitat d'aquesta obra, tenies el repte de mereixia un certificat de l'escalada. El complex turístic que hi ha baix, amb els restaurants i tot això, venen certificats i samarretes que diu "Jo hi escalat la Muralla Xina", en anglès i xinés. Però no té mèrit. Pots fer trampes. Quan puges un bon tros et trobes un orfebre que té medalles i planxes de metall que pot gravar-te el teu nom que certifica la pujada. Tens que regatejar.
Aquí teniu algunes de les fotografies que hi fet a on podeu veure la quantitat de gent que s'hi esforça. El paisatge es veu sec. Tots els arbres estan començant brotar. Dintre d'uns dies aquest espai natural serà més maco. A la ciutat Prohibida hi havia jardins de la zona de l'Emperadriu que estan protegits del vent i ja ja hi havia arbres amb flors. A la zona del mur es veuen camps a on els pagesos encara estan podam els abres per millorar la floració del fruit.

Visites per la ciutat de Pequin (Beijing).

Aquesta imatges ja pot dir el bon camí que està portan a terme dins del desenvolupament de Beijing: Avui hi fet les visites a la Plaça Tiananmen, la Ciutat Prohibida i al Palau d'Estiu. Per tots aquests llocs emblemàtics hi ha molt de turisme local o de les regions de la Xina. És una ciutat que si es controla bé el que té d'antic i el desenvolupament de la part més moderna, tan per negocis com per pujar el nivell de vida de la població, sense perdre el seu feng shui, pot tindre allò que busca el turisme cultural i turisme d´oci, a més a més d´èsser una potència econòmica. Té dos problemes i és el suministrament de l´aigua i lluitar contra l´avançament del desert de Gobi, cosa que recalcen a varies guies. La població és respetuosa, vas segur pel carrer. Així que aquest aspecte que perjudica la imatge és un punt molt important. Espero que deixin de fer còpies de la roba, dels rellotges, en fí, de les tecnologies dels altres. Ser creatius en les noves tecnologies aplicades al dia a dia tan pel consum sostenible de l´aigua com per fer un aprofitament del desert de Gobi pot ser un primer pas per iniciar-se en el s. XXI. Jo de moment veig que ja fan servir plaques solars en la senyalitzacions de tràfic i també fan en la separació de la brossa.

Estic llegint...

Aquest mes no escriuré sobre un llibre. En el moment d´escriure aquestes lletres estic dins d´un Boeing 777 en direcció Beijing. És un trajecte d´unes 10 hores des de París i ara deu falta quatre per arribar. Estic sobre Siberia. Aquest mes hi estat mirant guies de la ciutat. Les que hi trobat més recents són de l´any 2008. Això ha estat un inconvenient doncs les olimpiades han canviat molt les infraestructures de la ciutat. Per exemple m´hi trobat una guia amb el planell de metro, però encara faltava escriure els noms d´algunes estacions de les noves línies en construcció. Hi recorregut a google per localitzar exactament alguns llocs com l´embaixada d´Espanya, l´hotel, etc.
Els meus pares hi van ser l´any 1987, quan encara pels carrers predominava les bicicletes. Ara a les guies hi ha la possibilitat de fer trajectes amb bicicleta, però no ho recomana com a mitjà de desplaçament habitual ja que hi ha molt de cotxe i pot ser un perill. Agafar un taxi vol dir quedar-se per algún lloc encallat. Així que el millor és agafar el metro molt modern. Escric aquí l´adreça electrònica per si algú li pot interessar:
http://www.bjsubway.com/
Per visitar museus hi ha la possibilitat de fer un abonament per visitar més de 10 i et surt a la meitat de preu ( preu de 2008 era 80 CNY). Hi ha una adreça electrònica:
http://www.bowuguan.bj.cn/

Patrimoni: Parcs

Muntanyes de Prades:
Aquestes fotografies de les Muntanyes de Prades només són una part a la comarca de Baix Camp i del Priorat. S´extenen per cinc comarques diferents.La vista panoràmica és feta a on hi ha el poble de Gallicant. Hi podem veure el pantà de Siurana al fons. I més a l´esquerra, sobre una cinglera de roca, el poble de Siurana. A peus d´aquest tall de roca hi ha el riu del mateix nom. En els Gorgs de la Febró podem trobar cascades com la foto de dalt.Gallicant, poble abandonat que pertany al poble d´Arbolí. Les cases són d´esquena al tall per on circula el riu Siurana.La fotografia de dalt mostra tres disseny diferents de senyalitzacions que es poden trobar els excursionistes. La de la dreta ens indica el camí cap el poble de Siurana, però aquesta senyalització oxidada era un avís de com es troba el camí, tot bloquejat per les branques i arbres asseguts pel mal temps d´aquest principi de mes de gener de 2010.

Estic llegint...

La infancia a la sombra de las catedrales de Danièle Alexandre-Bidon i Monique Closson. Per realitzar aquest treball no han disposat de cap catàleg. Per això el seu treball s´ha apuntalat mitjançant les imatges de la Biblioteca Nacional fent una selecció de manuscrits a on les miniatures són un punt de referència per coneixa el món de la puericultura a la Edat Mitjana. Però és a la Baixa Edat Mitjana, del s. XIII al XV, a on més informació es pot trobar, doncs molts tallers de miniatures hi treballaven persones laiques i es preocupaven més pel seu entorn. La paraula puericultura no existeix fins el 1865. Tot i així hi ha una preocupació per part de l´home de deixar en les miniatures una guia dels cuidados practicats en la primera infància. Els autors ens diuen “ Gracias al gusto por el -efecto de lo real- y/o bajo la presión de su clientela, puso de manifiesto que el mundo del parto y de la niñez, aunque perteneciente incontestablemente al universo de las mujeres, no era desconocido para los hombres.”

En el primer capítol parla del paper de la dona del s. XIII al XV. A l´Alta Edat Mitjana la majoria de documents són eclesiàstics i la dona està considerada plena de vicis. A la Baixa Edat Mitjana hi ha més documentació de la vida cotidiana. També és quan es comença a desenvolupar el culte a la Verge com a Mare de Jesús. També és quan el compromís civil del matrimoni deixa d´èsser un acte carnal a ulls de l´esglèsia i es converteix en un ritu eclesiàstic amb el “Concili de Letrán de 1139”. Hi ha molta informació d´altres aspectes en l´entorn de la dona com posicions per fer l´amor més fèrtils, contraceptius de l´època, com viuen l´embaràs, els mètodes per prevenir el risc amb relíquies, l´alimentació o la indumentària. Ens parla de les atencions durant el part en mans de la partera de la comunitat. També del paper destacat de les matrones que anaven de poble en poble i queda documentat en el registre de l´Ajuntament de Amiens de 1267 a on hi ha una definició del seu ofici i que no serà fins el 1760 que l´Estat s´encarrega de la seva formació. En el segle XV la classe benestant cridava el cirurgià si el part venia malament. Recordem que en aquest segle és el període en què es considerava a bastants parteres com a bruixes pel seu coneixement de les herbes que molts cops aplicaven a les dones i així alleujar el patiment del part. Les autores fan recull de ritus, festes que es celebren després del part.
En els capítols posteriors ja es parla pròpiament del desenvolupament de l´infant com la roba , la higiene, l´alimentació, els jocs, l´estatus social, l´entorn efectiu familiar. La documentació presentada ajuda a coneixa la vida del nen en aquest moment de la història i està acompanyada d´il·lustracions i esbossos per entendre millor els objectes que l´envoltaven.