Aquest mes no escriuré sobre un llibre. En el moment d´escriure aquestes lletres estic dins d´un Boeing 777 en direcció Beijing. És un trajecte d´unes 10 hores des de París i ara deu falta quatre per arribar. Estic sobre Siberia. Aquest mes hi estat mirant guies de la ciutat. Les que hi trobat més recents són de l´any 2008. Això ha estat un inconvenient doncs les olimpiades han canviat molt les infraestructures de la ciutat. Per exemple m´hi trobat una guia amb el planell de metro, però encara faltava escriure els noms d´algunes estacions de les noves línies en construcció. Hi recorregut a google per localitzar exactament alguns llocs com l´embaixada d´Espanya, l´hotel, etc.
Els meus pares hi van ser l´any 1987, quan encara pels carrers predominava les bicicletes. Ara a les guies hi ha la possibilitat de fer trajectes amb bicicleta, però no ho recomana com a mitjà de desplaçament habitual ja que hi ha molt de cotxe i pot ser un perill. Agafar un taxi vol dir quedar-se per algún lloc encallat. Així que el millor és agafar el metro molt modern. Escric aquí l´adreça electrònica per si algú li pot interessar:
http://www.bjsubway.com/
Per visitar museus hi ha la possibilitat de fer un abonament per visitar més de 10 i et surt a la meitat de preu ( preu de 2008 era 80 CNY). Hi ha una adreça electrònica:
http://www.bowuguan.bj.cn/
dimecres, 31 de març del 2010
diumenge, 7 de març del 2010
Patrimoni: Parcs
Muntanyes de Prades:
Aquestes fotografies de les Muntanyes de Prades només són una part a la comarca de Baix Camp i del Priorat. S´extenen per cinc comarques diferents.
La vista panoràmica és feta a on hi ha el poble de Gallicant. Hi podem veure el pantà de Siurana al fons. I més a l´esquerra, sobre una cinglera de roca, el poble de Siurana. A peus d´aquest tall de roca hi ha el riu del mateix nom. En els Gorgs de la Febró podem trobar cascades com la foto de dalt.
Gallicant, poble abandonat que pertany al poble d´Arbolí. Les cases són d´esquena al tall per on circula el riu Siurana.
La fotografia de dalt mostra tres disseny diferents de senyalitzacions que es poden trobar els excursionistes. La de la dreta ens indica el camí cap el poble de Siurana, però aquesta senyalització oxidada era un avís de com es troba el camí, tot bloquejat per les branques i arbres asseguts pel mal temps d´aquest principi de mes de gener de 2010.
Aquestes fotografies de les Muntanyes de Prades només són una part a la comarca de Baix Camp i del Priorat. S´extenen per cinc comarques diferents.
La vista panoràmica és feta a on hi ha el poble de Gallicant. Hi podem veure el pantà de Siurana al fons. I més a l´esquerra, sobre una cinglera de roca, el poble de Siurana. A peus d´aquest tall de roca hi ha el riu del mateix nom. En els Gorgs de la Febró podem trobar cascades com la foto de dalt.Gallicant, poble abandonat que pertany al poble d´Arbolí. Les cases són d´esquena al tall per on circula el riu Siurana.La fotografia de dalt mostra tres disseny diferents de senyalitzacions que es poden trobar els excursionistes. La de la dreta ens indica el camí cap el poble de Siurana, però aquesta senyalització oxidada era un avís de com es troba el camí, tot bloquejat per les branques i arbres asseguts pel mal temps d´aquest principi de mes de gener de 2010.
diumenge, 28 de febrer del 2010
Estic llegint...
La infancia a la sombra de las catedrales de Danièle Alexandre-Bidon i Monique Closson. Per realitzar aquest treball no han disposat de cap catàleg. Per això el seu treball s´ha apuntalat mitjançant les imatges de la Biblioteca Nacional fent una selecció de manuscrits a on les miniatures són un punt de referència per coneixa el món de la puericultura a la Edat Mitjana. Però és a la Baixa Edat Mitjana, del s. XIII al XV, a on més informació es pot trobar, doncs molts tallers de miniatures hi treballaven persones laiques i es preocupaven més pel seu entorn. La paraula puericultura no existeix fins el 1865. Tot i així hi ha una preocupació per part de l´home de deixar en les miniatures una guia dels cuidados practicats en la primera infància. Els autors ens diuen “ Gracias al gusto por el -efecto de lo real- y/o bajo la presión de su clientela, puso de manifiesto que el mundo del parto y de la niñez, aunque perteneciente incontestablemente al universo de las mujeres, no era desconocido para los hombres.”
En el primer capítol parla del paper de la dona del s. XIII al XV. A l´Alta Edat Mitjana la majoria de documents són eclesiàstics i la dona està considerada plena de vicis. A la Baixa Edat Mitjana hi ha més documentació de la vida cotidiana. També és quan es comença a desenvolupar el culte a la Verge com a Mare de Jesús. També és quan el compromís civil del matrimoni deixa d´èsser un acte carnal a ulls de l´esglèsia i es converteix en un ritu eclesiàstic amb el “Concili de Letrán de 1139”. Hi ha molta informació d´altres aspectes en l´entorn de la dona com posicions per fer l´amor més fèrtils, contraceptius de l´època, com viuen l´embaràs, els mètodes per prevenir el risc amb relíquies, l´alimentació o la indumentària. Ens parla de les atencions durant el part en mans de la partera de la comunitat. També del paper destacat de les matrones que anaven de poble en poble i queda documentat en el registre de l´Ajuntament de Amiens de 1267 a on hi ha una definició del seu ofici i que no serà fins el 1760 que l´Estat s´encarrega de la seva formació. En el segle XV la classe benestant cridava el cirurgià si el part venia malament. Recordem que en aquest segle és el període en què es considerava a bastants parteres com a bruixes pel seu coneixement de les herbes que molts cops aplicaven a les dones i així alleujar el patiment del part. Les autores fan recull de ritus, festes que es celebren després del part.
En els capítols posteriors ja es parla pròpiament del desenvolupament de l´infant com la roba , la higiene, l´alimentació, els jocs, l´estatus social, l´entorn efectiu familiar. La documentació presentada ajuda a coneixa la vida del nen en aquest moment de la història i està acompanyada d´il·lustracions i esbossos per entendre millor els objectes que l´envoltaven.
En el primer capítol parla del paper de la dona del s. XIII al XV. A l´Alta Edat Mitjana la majoria de documents són eclesiàstics i la dona està considerada plena de vicis. A la Baixa Edat Mitjana hi ha més documentació de la vida cotidiana. També és quan es comença a desenvolupar el culte a la Verge com a Mare de Jesús. També és quan el compromís civil del matrimoni deixa d´èsser un acte carnal a ulls de l´esglèsia i es converteix en un ritu eclesiàstic amb el “Concili de Letrán de 1139”. Hi ha molta informació d´altres aspectes en l´entorn de la dona com posicions per fer l´amor més fèrtils, contraceptius de l´època, com viuen l´embaràs, els mètodes per prevenir el risc amb relíquies, l´alimentació o la indumentària. Ens parla de les atencions durant el part en mans de la partera de la comunitat. També del paper destacat de les matrones que anaven de poble en poble i queda documentat en el registre de l´Ajuntament de Amiens de 1267 a on hi ha una definició del seu ofici i que no serà fins el 1760 que l´Estat s´encarrega de la seva formació. En el segle XV la classe benestant cridava el cirurgià si el part venia malament. Recordem que en aquest segle és el període en què es considerava a bastants parteres com a bruixes pel seu coneixement de les herbes que molts cops aplicaven a les dones i així alleujar el patiment del part. Les autores fan recull de ritus, festes que es celebren després del part.
En els capítols posteriors ja es parla pròpiament del desenvolupament de l´infant com la roba , la higiene, l´alimentació, els jocs, l´estatus social, l´entorn efectiu familiar. La documentació presentada ajuda a coneixa la vida del nen en aquest moment de la història i està acompanyada d´il·lustracions i esbossos per entendre millor els objectes que l´envoltaven.
diumenge, 31 de gener del 2010
Estic llegint...
La Gran Madre de Erich Neumann. Aquest autor vol explicar la raó que fa que les troballes arqueològiques de la pre-història i els començaments de la nostre era siguin tan similar encara que siguin tan distanciades en l´espai geogràfic i en el temps. Crec que aquest fragment ho diu clar: “El arquetipo es un motivo mitológico y que poseedor de una “presencia eterna” como contenido de lo inconsciente colectivo -común todos los seres humanos- puede hacer acto de presencia tanto en la teología egipcia como en los misterios helenísticos de Mitra, tanto en el simbolismo cristiano de la Edad Media como en las visiones de un enfermo mental de nuestros días”.
En la primera part del llibre fa una introducció de com es manifesta el inconscient i la transformació en arquetips i símbols. Posteriorment com tot això pateix una transformació cap el conscient. Hi ha una visió “col·lectiva” que fa lligar la part inconscient amb un període femení, període primitiu, i la part conscient amb el període masculí, però a la llarga això és una “classificació” primitiva també. Ell ens mostra que hi ha simbologies i arquetips que es segueixen utilitzant en l´era patriarcal i que pertany a una visió del món femení, per exemple la representació de la divinitat masculina entregant una vaixella a la deessa de la fertilitat en un segell cilíndric de la I Dinastia a la Babilònia del s. XV a. C. i l´entrega del receptàcle amb forma de cràter a la Venus en l´època micènica, s. IV a. C., a on es pot tornar a veure representada aquest objecte contenidor, la matriu, amb deu segles de diferència.
Per explicar aquest canvis psicològics en l´evolució humana col·lectiva fa una segona part concretant els canvis en la representació de la Gran Mare en els objectes que s´han conservat de la pre-història fins als nostres dies. Hi ha una primera visió de caràcter elemental com és el cantó positiu i el cantó negatiu de la Gran Mare; hi ha una segona visió més transformadora que la relacionen amb les plantes, els animals i l´esperit.
En la primera part del llibre fa una introducció de com es manifesta el inconscient i la transformació en arquetips i símbols. Posteriorment com tot això pateix una transformació cap el conscient. Hi ha una visió “col·lectiva” que fa lligar la part inconscient amb un període femení, període primitiu, i la part conscient amb el període masculí, però a la llarga això és una “classificació” primitiva també. Ell ens mostra que hi ha simbologies i arquetips que es segueixen utilitzant en l´era patriarcal i que pertany a una visió del món femení, per exemple la representació de la divinitat masculina entregant una vaixella a la deessa de la fertilitat en un segell cilíndric de la I Dinastia a la Babilònia del s. XV a. C. i l´entrega del receptàcle amb forma de cràter a la Venus en l´època micènica, s. IV a. C., a on es pot tornar a veure representada aquest objecte contenidor, la matriu, amb deu segles de diferència.
Per explicar aquest canvis psicològics en l´evolució humana col·lectiva fa una segona part concretant els canvis en la representació de la Gran Mare en els objectes que s´han conservat de la pre-història fins als nostres dies. Hi ha una primera visió de caràcter elemental com és el cantó positiu i el cantó negatiu de la Gran Mare; hi ha una segona visió més transformadora que la relacionen amb les plantes, els animals i l´esperit.
dimecres, 6 de gener del 2010
Patrimoni: Parcs
Serra de Cardó (Ribera/ Baix Ebre).
Aquesta serralada forma part del Pla d´espai d´interès natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. Aquestes fotografies són fetes el dia 13 de desembre de l´any 2009. Va ser un dia de molt de fred i pluja. A les fotos no es pot apreciar, però estava nevant i a més havia boira.
El punt més alt és la Creu de Santos a 902 m. Pel camí hi ha miradors que en un dia de sol i clar es pot veure el mar, el Delta de l´Ebre, el Pirineu i Montserrat. Les fotos de més amunt es poden veure alguns arbres cremats que crec que són de l´incendi de l´any 1995. I també els coneguts Martells, curioses formes rocoses.
A la dues fotografiesde dalt hi ha la Font del Teix i al fons, més baix, hi ha el Refugi de Teix. I la fotogafia de la dreta es feta al Portell de Cardó a on amb un dia clar es pot veure el Delta de l´Ebre cap el fons.
Hi ha trezte ermites en estat ruïnós, però pot ser un dels trajectes pels excursionistes per recorre la Serra de Cardó. Les ermites de les fotografies són d´esquerra a dreta: Ermita de Sant Simeó Estilita o també anomenada de la Columna doncs està sobre un roc allargat; la del mig és l´Ermita de Sant Àngel a on hi podem trobar un petit pessebre sobre una pedra i que per continuar el camí indicat tens que travessar; L´última Emita retratada aquest desembre és de Sant Onofre amb unes vistes cap el Balneari de Cardó. No és de fàcil accès. Encara així, les vistes ho compensen.
Aquesta serralada forma part del Pla d´espai d´interès natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. Aquestes fotografies són fetes el dia 13 de desembre de l´any 2009. Va ser un dia de molt de fred i pluja. A les fotos no es pot apreciar, però estava nevant i a més havia boira.
El punt més alt és la Creu de Santos a 902 m. Pel camí hi ha miradors que en un dia de sol i clar es pot veure el mar, el Delta de l´Ebre, el Pirineu i Montserrat. Les fotos de més amunt es poden veure alguns arbres cremats que crec que són de l´incendi de l´any 1995. I també els coneguts Martells, curioses formes rocoses.A la dues fotografiesde dalt hi ha la Font del Teix i al fons, més baix, hi ha el Refugi de Teix. I la fotogafia de la dreta es feta al Portell de Cardó a on amb un dia clar es pot veure el Delta de l´Ebre cap el fons. Hi ha trezte ermites en estat ruïnós, però pot ser un dels trajectes pels excursionistes per recorre la Serra de Cardó. Les ermites de les fotografies són d´esquerra a dreta: Ermita de Sant Simeó Estilita o també anomenada de la Columna doncs està sobre un roc allargat; la del mig és l´Ermita de Sant Àngel a on hi podem trobar un petit pessebre sobre una pedra i que per continuar el camí indicat tens que travessar; L´última Emita retratada aquest desembre és de Sant Onofre amb unes vistes cap el Balneari de Cardó. No és de fàcil accès. Encara així, les vistes ho compensen.dijous, 31 de desembre del 2009
Estic llegint...
Venus barbura y el eslabón perdido de Pilar Pedraza. L´autora fa un recull de diferent situacions al llarg de la història a on el paper de la dona barbuda va ser un esdeveniment que es justificava o per motius polítics o en nom de la ciència. Coneixem la dona pilosa en l´època faraònica per raons polítiques. La faraona Hatshepsut es representada en les seves escultures oficials d´Estat amb una barba afegida. Es pot dir que va ser la primera persona pública coneguda que feia servir un gènere sexual per raons polítiques. Les dones piloses ja són motiu de comentari en l´època dels romans a on hi havia una Santa Calba a qui feien ofrenes per ajudar en la salut abans que en la bellesa. No cal dir que en el món religiós també hi ha representants femenines piloses. Personatge tan conegut com Santa Magdalena ha patit transformacions físiques en les seves representacions escultòriques en funció del paper de la política vigent que imperava a l´església. La contrareforma catòlica va treure la visió medieval d´una Maria Magdalena coberta de pel per no ser la rialla de l´emergent cristià protestant. Hi ha la Santa Librada, descanonitzada el 1969, que va ser crucificada pel seu pare al deixar-se barba per no casar-se amb un pagà. Llàstima que en aquest temes l´església catòlica no hagi continuat evolucionant, perdrà paper protagonista en els llibres d´història. Més endavant, en el segle XVI i XVII es creia que l´estat d´ànim d´una dona embarassada podia afectar al fetus i, per tant, podia donar lloc a deformacions com una criatura més semblant a un mico que a un humà. Aquestes persones anòmales van arribar a la Cort. Alguns Reis tenien al seu servei fins a famílies senceres amb deformacions físiques. Formaven part de l´atracció en les festes del Palau. En el llibre de Pilar Pedraza hi roben il·lustracions de pintures d´aquesta època com el retrat de Magdalena Ventura de José de Ribera, any 1631. També hi ha un extensa llista de personatges que han passat a la història pels seus retrats i per la seva vida al servei de diferents reis, ducs, etc.Durant el segle XVIII i XIX hi ha un canvi a on la dona barbuda és exhibida a una classe més popular mitjançant els circs i el teatre. Els Freaks formaven part de l´espectacle. També es documenta casos concrets d´aquest període amb personatges tan explotats com Julia Pastrana. Fins es va arriba a dissecar el seu cos i el del seu fill mort de nen per poder exhibir-lo arreu del món. Va ser un període dur per la gent amb anomalies a la pell i amb deformacions físiques. Els il·lustrats buscant ser vius que demostrin les teories de Darwin sobre l´evolució de l´home. Les persones que patien “hipertrichosis universalis congénita” eren lo més semblant al pas mig entre el mico i l´home, “l´eslabón perdido”. Hi ha moltes fotografies a on es veu com es manifestava aquesta anomalia de la pell en el cos humà i, realment, hi ha algunes fotos sorprenents. Algunes de les dones barbudes que es citen van triar aquest camí per elles mateixes, però això ja és cap els nostres temps com és Jennifer Miller amb el seu circ Amok. Les representacions de la dona-animal en els còmics i en les pel·lícules són una mostra palpable d´aquesta visió mostruosa de la dona que ...pels segles dels segles... s´ha mantingut en el concepte de ser femení. En el llibre hi ha els comentaris de les diferents pel·lícules que han sortit en el mercat sobretot en la representació de la dona felina com a protagonista.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Estic llegint...
La meva mare de Tahar Ben Jelloum. Un home valent que ens parla de la vida de la seva Mare dins dels costums, tradicions, creences de la cultura marroquina. Alhora hi ha els pensaments i les intervencions de l´autor mentre està en contacte amb la Mare. Les històries són barrejades, doncs la Mare pateix de l´Alzheimer i l´autor intercala la serenitat i la incoherència que provoca aquesta malaltia durant una conversa, la majoria de cops per telèfon. Les cuidadores també són protagonistes. Representen el paper més dur per conviure i cuidar el malalt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)