La represión del deseo materno y la génesis del estado de sumisión inconsciente de Casilda Rodrigáñez i Ana Cachafeiro.
En aquest llibre les autores ens mostra que un dels estats sexuals de la dona com és la maternitat no sempre ha estat tal com es presenta ara sinó que havia una altra manera de fer maternitat que ja s´ha perdut després de tants segles de sumissió a una política autoritària en funció del concepte de control de la societat mitjançant un representant que dóna seguretat per mantenir el territori del grup i que tria el qui serà el fill per donar continuïtat. Al llarg del llibre s´exposen diferents exemples que han fet dubtar a una mare dels seus sentiments i reduir la seva autoestima. Alguns exemples són el complex d´Edip en psicologia, l´instint matern en medicina, la idea de la dona impura en la religió, etc., interpretacions per justificar la separació de la mare del fill acabat de neixa. És una destrucció continuada del respecte de la dona des de segles abans de la Grècia Clàssica, aquell respecte que s´havia guanyat pel fet de ser La Mare, fins arribar a la mutilació genital o la deformació física intencionada. També parim en dolor per culpa de l´home no pas per un Déu. L´autora ens diu “No es que lo humano sea parir con dolor sino que la represión de los instintos produce la rigidez uterina”. Se sap que això és així pels testimonis que es conserven en la història com l´edició de 1552 de Bartolomé de las Casas en el llibre “Historia de las Indias” a on escriu que els indis del Carib parien sense dolor.Hi ha troballes arqueològiques que ens porten a altres sistemes socials i que actualment hi queden algunes poblacions aïllades de la globalització. Amb tots aquests treballs científics que se citen en el llibre i l´estudi d´aquest sistemes socials que s´han donat en l´evolució humana ens ajudaria a buscar una alternativa apropiada al nostre segle a on la relació entre la vida de l´home i la dona sigui més fraternal i harmònica per criar els fills. “La familia típica de la pareja-metida-en-su-piso en principio no parece posible amamantar al bebé dos o tres años, por las limitaciones económicas y domésticas” Per ser possible això cal un altre forma de vida “ no basadas en la realización patrimonial – como la familia- sino en el apoyo mutuo como los clanes y los antiguos ginegrupos”. L´altre camí, ens diu, és l´enginyeria genètica per anul·lar el cos rígid de la dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada