Caminada a Guimerà - La vinya de secà, blat i ordi -

Avui a Guimerà, dins de la programació de Poesia de flors coincidint amb la Segona Pasqua, hem fet una caminada d'uns 7 Km per les vinyes de secà ( dry land vineyard ), guiada pels mateixos pagesos que les cuiden. Una classe magistral per conèixer la personalitat de cada vinya i les dificultats per sobreviure de la pagesia a Lleida.

 

 Happy New Year 2021 America !! . And this for my country... Feliç Any Nou 2021!!. and friends... Feliz Año Nuevo 2021!!. 

My Mother

I’m writing about my mother because she died last year, 2018. She was ninty years old. She was born in “Poble Sec”, an neighbourhood in Barcelona. When she was a child and young women, she lived the Civil War. In 1939, she went to live to a little village, next to Barcelona. She had a nice figure maybe because in a village the meals were basic, for exemple vegetables, fruit, chicken, eggs and milk.

When she was a teenager, she went to work to the textile industries in Colonia Güell every day and later she worked as a secretary in Barcelona. Every day she rode on the bike from home to train station of the neighbour village. She arrived in Barcelona and then she walked half an hour to her job.

She lived many changes in politics,technology and family. She was a progressive woman in the new times. And she was a journalist for ten years in the sixties. She has three children but she continued studying, travelling and she wrote a lot of books and created a collection for a museum. And that was a nice experience for me.

Happy New Year 2020, Mum !

Torno a estar amb vosaltres -

Ha passat molt de temps, anys. Per motius de salut familiar, estava al marge de les xarxes socials, però ja tinc més temps per sortir i gaudir del que m'envolta. Començaré escribint dels llibres llegits. Fins aviat.

This is for you...

Happy New Year 2012 America !! . And this for my country... Feliç Any Nou 2012!!. and friends... Feliz Año Nuevo 2012!!. ...and in chinese tomorrow , in TV, I hope.

Estic llegint...

El miracle de la Vida ( de la fecundació In Vitro a les cèl·lules mare) d'Anna Veiga.
Com ja sabeu Anna Veiga va ser la primera persona de la península ibèrica que va realitzar la fecundació In Vitro de la primera criatura nascuda per aquest procediment, Victòria Anna. L'autora ens introdueix en una part de la història de la medicina que encara estem vivim, però la tecnologia avança tan ràpid que ja cal començar a ordenar els seus fets més rellevants. La biòloga Veiga fa una història molt personal com és la seva pròpia vivència professional amb un gran contingut humà que li permet no carregar de tecnicismes científics i parlar d'entorns de treball tan complexos com la recerca biomèdica. La seva formació ha estat "a peu d'obra". Calia anar per tot el món, a laboratoris de recerca bàsica i aplicada, conferències per connectar amb els millors científics, inventar i fabricar aparells. Així es crea un professional en les tecnologies més innovadores i formar-se en una disciplina que llavors no tenia noms, ni societat científica, ni lleis de bioètica i que requeria obrir i gestionar un Centre per la recerca translacional, aquella que transforma la recerca bàsica d'un laboratori científic que busca respostes a una recerca aplicada a la medicina clínica. A Barcelona tenim la CMRB, Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. La Doctora Veiga hi treballa com a responsable del Banc de Línies Cel·lulars. Molts científics no sabem com explicar quina és la seva feina. En aquest llibre s'explica una feina d'última generació i a més et dóna una lliçó molt didàctica de biologia cel·lular humana fins arribar a les cel·lules mare i les seves variants.

Estic llegint...

El poder materno en el mediterraneo. Mitos y representaciones. Pertany a Geneviève Dermenjian, Jacques Guilhaumou i Martine Lapied.

Els autors ens diuen que aquest llibre surt com a resultat del taller d'investigació "Femmes en Mediterranée" inclòs dins de la xarxa euromediterrànea Ramses. El seu objectiu és historioritzar i fer visible les modalitats d'actuació de gènere en les societats del mediterrani i el funcionament de les relacions socials entre sexes com relacions eventualment contestades i negociades.
Acostar-se a la complexitat evolutiva de la maternitat dins de les cultures del mediterrani es fa estudiant diferents treballs d'investigació en els camps d'història, sociologia, lingüística, etnologia i filosofia. Aquests treballs són dels investigadors/es Delforge, Michèle Bitton, Martine Vasselin, Myriam Boubli, Camile Lacoste-Durjardin, Sylviane Agacinski, Marta Segarra i Denise Brahami. Suma un ampli nombre de personatges femenins del mediterrani de característiques molt diferents com Demèter, Eva, Maria, Lilit o Teryel.
Ivonne Knibiehler ens diu en el pròleg que cal tornar a estudiar a Gea, Rea, Hera, Afrodita, les verges Atenea i Artemísia, Eva, Isis, Demèter, Cibeles i Astarte doncs els seus treballs d'investigació s'han desenvolupat majoratàriament en la història de les religions i no en el de dones o per gènere. Cal un treball metòdic d'investigació en diferents llocs del mediterràni a on hi havia pelegrinatge pagà i/o religiós per entendre la visió masculina i femenina de la fecunditat. Segons l'ambient, l'educació materna té que satisfer exigències diferents. Ivonne ens recorda l'existència de les dides, nenes, jocs i imatges per l'estudi d'investigacions que tracten la transmissió d'un herència popular (rural o burgesa) que és una responsabilitat molt diferent a la senzilla supervivència de l'espècie. Hi ha diferència entre la transmissió de l'herència de valors entre capes socials superiors i les altres capes socials. Les lleis són les transformadores de valors. Per exemple a l'antiguitat la llei de ser ciutadà volia dir que era fill o filla d'una dona casada amb un ciutadà, encara que la mare no fos ciutadana. Un altre exemple de poder matern garantit per les lleis és el Benestar Social encara que està molt lluny de la llibertat psicològica. Sempre el poder matern es representa com a negatiu i, per tant, en la creació d'un nou "home" les dones tenim valor professional i no matern. Les idees de Simone de Beauvoir de separar la dona de la mare està tenint èxit.
Cada capítol està dedicat a cada un dels treballs dels científics anomenats anteriorment, però buscant respostes a noves preguntes en tres línies com l'impuls biològic, l'impuls efectiu i l'impuls social. Aquests capítols són "Matenitat i divinitat a l'antiga Grècia: l'exemple de Demèter"; "Eva i Maria";"La llegenda de Lilit i la protecció màgica de la mare i el nou nat: persistència de pràctiques mil·lenàries"; "L'ogressa Teryel i les feminitats devoradores dins de la cultura de la cabília"; "La mare en la teoria psicoanalítica: de l'objectiu d'èdip de transformació"; "El poder matern: la eloqüència de les formes"; "les mares contra les dones?: La maternitat en les novel·listes el Magrib" i "En busca del poder matern perdut".