My Mother

I’m writing about my mother because she died last year, 2018. She was ninty years old. She was born in “Poble Sec”, an neighbourhood in Barcelona. When she was a child and young women, she lived the Civil War. In 1939, she went to live to a little village, next to Barcelona. She had a nice figure maybe because in a village the meals were basic, for exemple vegetables, fruit, chicken, eggs and milk.

When she was a teenager, she went to work to the textile industries in Colonia Güell every day and later she worked as a secretary in Barcelona. Every day she rode on the bike from home to train station of the neighbour village. She arrived in Barcelona and then she walked half an hour to her job.

She lived many changes in politics,technology and family. She was a progressive woman in the new times. And she was a journalist for ten years in the sixties. She has three children but she continued studying, travelling and she wrote a lot of books and created a collection for a museum. And that was a nice experience for me.

Happy New Year 2020, Mum !

Torno a estar amb vosaltres -

Ha passat molt de temps, anys. Per motius de salut familiar, estava al marge de les xarxes socials, però ja tinc més temps per sortir i gaudir del que m'envolta. Començaré escribint dels llibres llegits. Fins aviat.

This is for you...

Happy New Year 2012 America !! . And this for my country... Feliç Any Nou 2012!!. and friends... Feliz Año Nuevo 2012!!. ...and in chinese tomorrow , in TV, I hope.

Estic llegint...

El miracle de la Vida ( de la fecundació In Vitro a les cèl·lules mare) d'Anna Veiga.
Com ja sabeu Anna Veiga va ser la primera persona de la península ibèrica que va realitzar la fecundació In Vitro de la primera criatura nascuda per aquest procediment, Victòria Anna. L'autora ens introdueix en una part de la història de la medicina que encara estem vivim, però la tecnologia avança tan ràpid que ja cal començar a ordenar els seus fets més rellevants. La biòloga Veiga fa una història molt personal com és la seva pròpia vivència professional amb un gran contingut humà que li permet no carregar de tecnicismes científics i parlar d'entorns de treball tan complexos com la recerca biomèdica. La seva formació ha estat "a peu d'obra". Calia anar per tot el món, a laboratoris de recerca bàsica i aplicada, conferències per connectar amb els millors científics, inventar i fabricar aparells. Així es crea un professional en les tecnologies més innovadores i formar-se en una disciplina que llavors no tenia noms, ni societat científica, ni lleis de bioètica i que requeria obrir i gestionar un Centre per la recerca translacional, aquella que transforma la recerca bàsica d'un laboratori científic que busca respostes a una recerca aplicada a la medicina clínica. A Barcelona tenim la CMRB, Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. La Doctora Veiga hi treballa com a responsable del Banc de Línies Cel·lulars. Molts científics no sabem com explicar quina és la seva feina. En aquest llibre s'explica una feina d'última generació i a més et dóna una lliçó molt didàctica de biologia cel·lular humana fins arribar a les cel·lules mare i les seves variants.

Estic llegint...

El poder materno en el mediterraneo. Mitos y representaciones. Pertany a Geneviève Dermenjian, Jacques Guilhaumou i Martine Lapied.

Els autors ens diuen que aquest llibre surt com a resultat del taller d'investigació "Femmes en Mediterranée" inclòs dins de la xarxa euromediterrànea Ramses. El seu objectiu és historioritzar i fer visible les modalitats d'actuació de gènere en les societats del mediterrani i el funcionament de les relacions socials entre sexes com relacions eventualment contestades i negociades.
Acostar-se a la complexitat evolutiva de la maternitat dins de les cultures del mediterrani es fa estudiant diferents treballs d'investigació en els camps d'història, sociologia, lingüística, etnologia i filosofia. Aquests treballs són dels investigadors/es Delforge, Michèle Bitton, Martine Vasselin, Myriam Boubli, Camile Lacoste-Durjardin, Sylviane Agacinski, Marta Segarra i Denise Brahami. Suma un ampli nombre de personatges femenins del mediterrani de característiques molt diferents com Demèter, Eva, Maria, Lilit o Teryel.
Ivonne Knibiehler ens diu en el pròleg que cal tornar a estudiar a Gea, Rea, Hera, Afrodita, les verges Atenea i Artemísia, Eva, Isis, Demèter, Cibeles i Astarte doncs els seus treballs d'investigació s'han desenvolupat majoratàriament en la història de les religions i no en el de dones o per gènere. Cal un treball metòdic d'investigació en diferents llocs del mediterràni a on hi havia pelegrinatge pagà i/o religiós per entendre la visió masculina i femenina de la fecunditat. Segons l'ambient, l'educació materna té que satisfer exigències diferents. Ivonne ens recorda l'existència de les dides, nenes, jocs i imatges per l'estudi d'investigacions que tracten la transmissió d'un herència popular (rural o burgesa) que és una responsabilitat molt diferent a la senzilla supervivència de l'espècie. Hi ha diferència entre la transmissió de l'herència de valors entre capes socials superiors i les altres capes socials. Les lleis són les transformadores de valors. Per exemple a l'antiguitat la llei de ser ciutadà volia dir que era fill o filla d'una dona casada amb un ciutadà, encara que la mare no fos ciutadana. Un altre exemple de poder matern garantit per les lleis és el Benestar Social encara que està molt lluny de la llibertat psicològica. Sempre el poder matern es representa com a negatiu i, per tant, en la creació d'un nou "home" les dones tenim valor professional i no matern. Les idees de Simone de Beauvoir de separar la dona de la mare està tenint èxit.
Cada capítol està dedicat a cada un dels treballs dels científics anomenats anteriorment, però buscant respostes a noves preguntes en tres línies com l'impuls biològic, l'impuls efectiu i l'impuls social. Aquests capítols són "Matenitat i divinitat a l'antiga Grècia: l'exemple de Demèter"; "Eva i Maria";"La llegenda de Lilit i la protecció màgica de la mare i el nou nat: persistència de pràctiques mil·lenàries"; "L'ogressa Teryel i les feminitats devoradores dins de la cultura de la cabília"; "La mare en la teoria psicoanalítica: de l'objectiu d'èdip de transformació"; "El poder matern: la eloqüència de les formes"; "les mares contra les dones?: La maternitat en les novel·listes el Magrib" i "En busca del poder matern perdut".

Goigs

Aquest dissabte a Guimerà hi ha l´exposició "Art i Goigs" en el Museu dedicat a la Maternitat, coincidint amb el XVI Mercat Medieval. S´exposa una part dels Goigs que té dedicats a la Mare de Déu i que tenen una relació com advocada de les dones embarassades, no fèrtils o problemes en els pits. Moltes d´elles són trobades a la muntanya, en coves, o a on hi ha una font. Els antics grecs i romans ja consagraven les fonts naturals a una deessa. En el llibre "El Matriarcado en China" també hi ha un recull de deesses venerades a les coves o a les fonts, llocs relacionats amb les virtuts del sexe femení, i té un origen ancestral que encara es conserva a les ceremònies religioses dedicades a l´agricultura encara que adaptat en moltes situacions a les grans religions dominants.L´origen dels "Goigs" és un cant litúrgic i es va estendre per tota la Confederació catalano-aragonesa. La seva divulgació ve dels cants medievals del s. IX anomenades seqüències derivades del tropo (prosa musicada de caire popular i profà) i atribuïdes a Notker Balbulus, del Monestir de Sant Gall ( Suïssa). Notker afegia text a les proses rítmiques de les melismes per cantar-les com a tropos. Eran un recurs mnemotècnic per recordar les melismes (del grec, μέλισμα, “cant”) a on una mateixa síl·laba tenia diferents tons. Els grecs feien servir aquesta tècnica per arribar a l´hipnosi en certs ritus com els misteris, eleusínies (rituals d´iniciació anual a la deessa de l´agricultura Demeter i Perséfones que celebraven a Eleusi, a prop d´Atenes). Els cants hindús i àrabs encara es practica. A occident seria representat pel Cant Gregorià (el cant de la Sibil·la com exemple de supervivència popular) i el Gospel.

Aquests cants marians es van fer molt populars en el s. XIV i van tenir característiques pròpies. Des dels seus principis la literatura sagrada ens recorda amb devoció l´alegria de Maria durant la seva vida mortal al mateix temps que ressalta que conservar la virginitat després d´aquell naixement excepcional com si s´adonés que aquell nadó no seria com els altres i requerís de tota la seva atenció. A València el bisbe Alfons de Borja, més tard anomenat Papa Calixt III, va voler oficialitzar aquesta pràctica de devoció popular. Així a la constitució del sínode de 2 de febrer de 1432 consta com a cant anomenat “Septem Gaudia” per incloure en el cos de la Catedral de València, parròquies i esglésies de la diòcesi. La seva pràctica es realitzaria tots els dissabtes de l´any després del Salve i els fidels aconseguirien 40 dies d´indulgència. La llengua utilitzada era el llatí i el català sobretot la tornada que anava dirigida al poble. En el llibre vermell de Montserrat el cant és totalment en català i es titulava “Ballada dels goyts de Nostra Dona en vulgar cathalan, a ball redon” (del s. XIII segons Jaume Massó per les característiques del llenguatge). El nom de Setem Gaudia o Gaudes és per la seva estructura en set estrofes a on totes comencen per la paraula Gaude. Més tard es van introduir la vida dels Sants, encara que fossin màrtirs i aquest s´ anomenaven “llaors” o “cobles” en el segle XVII. La seva estructura seria les dues primeres estrofes es parla de les virtuts del personatge sagrat i les dues següents són súpliques per adquirir aquestes virtuts i les restants parlant de la vida del Sant.

Els goigs es van estendre a Espanya i es van escriure “proses” amb el mateix cant dedicat als set goigs maternals. Un dels personatges que va manifestar la seva devoció a la Mare de Déu, Madre Virgen a Castella, va ser Alfons X en la seva obra "Las Cantigas de Santa María" amb més de 400 composicions marianes. La primera es titula "Esta é a primeira Cantiga de laor de Santa María, ementando os VII goyos que ouve de seu Fillo". L´Arcipreste de Hita (Juan Ruiz, 1283?- 1350?) va dedicar a la Mare de Déu quatre composicions marianes en el llibre "Libro del Buen Amor".

Tradicions que continuen en el s. XX a Catalunya com “Les Caramelles”, que celebra Dissabte Sant i diumenge de Pasqua, es practica el cant marià gràcies a les Confraries del Roser (datat des de s. XIII ). Els joves del poble i ciutats cantant a la Mare de Déu del Roser mentre segueixen un circuit amb un cistell per fer ofrenes que es diposita a l´altar. El dia de Pasqua seran “Les Pabordesses” de la Confraria les que faran el circuit cantant els goigs i al mateix temps fer el “Captiri” destinat al culte de la Mare de Déu. A Rosselló es cantava Els goigs de la Mare de Déu del Món o anomenat també Goigs dels ous doncs a “Les caramelles” els hi donaven ous.

En el s. XX els goigs es modernitza i ja no representant la vida mortal sinó tributs especials. També hi trobarem advocacions a la Mare de Déu que la tradició li atribuïa o bé pels miracles que el poble li venerava.

BIBLIOGRAFIA:

Los “Goigs de la Mare de Déu” de Mn. Francesc Baldelló. Bliblioteca Balmesiana. Vol. XXVIII. 1956.
Petit historial dels “Amics dels Goigs” de Mn. Francesc Baldelló.

Estic llegint...

El matriarcado en China. Madres, Reinas, Diosas y Chamanes, de Pedro Ceinos Arcones.

És molt difícil davant una política econòmica i social establerta que busca la globalització recuperar antics sistemes d´organització social com va ser el matriarcat, però ja no hi ha dubte que era una realitat extensa de manera global en els primers inicis de la civilització humana. Amb aquest llibre veiem com el matriarcat també formava part dels orígens de les diferents cultures que hi ha a la Xina. Per arribar a aquestes conclusions cal investigar en diferents disciplines a on es treballa en els elements autòctons que tenen una evolució al llarg de la història sense perdre les arrels. Però també ens cal escoltar i llegir la informació no oficial ni convencional que va deixant la història en les activitats més domèstiques de la societat xinesa demostrant una altra vida de resistència de la dona. Alguns dels elements estudiats són els caracters xinesos, els llibres antics conservats, l´arqueologia trobava a Hongshan, els temples pintats de Kangjiashimenzi a Xinjiang, les coves de Bezeklik, entre altres, com també les cerimònies tradicionals i les llegendes.