Patrimoni: Parcs

Aigüestortes - Lleida:
El Parc d´Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es crea el 1955. L´aigua és la protagonista ja que hi ha bastants llacs.Aquestes fotografies són de juliol del 2006. La de sota és l´interior del menjador del refugi anomenat “d´Amitges”.

Estic llegint...

El llibre "Lengua materna" de Joseph Jacotot. Aquest educador ens exposa una metodologia per l´aprenentatge que segons ell és natural en la manera de desenvolupar-se els nadons. L´autor considera que el seu sistema és el que s´anomena Ensenyament Universal doncs pot aplicar-se a qualsevol disciplina, de matemàtiques o de les lletres. En el llibre diu com. Hem de situar aquest llibre en el seu temps, principis del s. XIX. Per aquells temps és una revolució considerar que tothom és intel·ligent, tothom pot aprendre. Fins llavors només els ignorants podien aprendre amb l´ajuda dels savis. Jacotot va tindre que exiliar-se a Bèlgica amb el retorn de la monarquia a França. Ell no sabia Holandès i els seus estudiants no sabien Francès. Això va fer que adoptés un sistema d´aprenentatge que es tractava de memoritzar part d´un llibre en llengua francesa i només utilitzant aquelles paraules del llibre fer un resum de les diferencies en les construccions, expressions, etc. amb la llengua materna, la holandesa. Ja no calia les “explicacions” dels savis. El mètode que apareix en els mateixos alumnes mitjançant la reflexió va tindre bons resultats, però era un perill doncs desapareix la dominació i apareix l´emancipació ja que qualsevol pot aprendre. El gran enemic és la mandra i l´atontament oficial.

Patrimoni: Parcs

Parc Nacional de Tablas de Daimiel a Ciutat Real: Existeix com a parc nacional des de 1973 i inclòs a la xarxa de reserves de la biosfera de la UNESCO des de 1982, però la seva situació és precaria i pot desapareixia. Aquesta zona humida existeix pels aqüífers i desbordament del riu Guadiana i Gigüela. És un lloc d´hivernada pels ocells. Les transformacions agrícoles fa que hi hagi un canvi en les costums tradicionals de cultiu agrícola. Ara es fan servir els dipersors per regar extenses zones de blat. També el consum de l´aigua a augmentat. Es pot dir que la seva supervivència dependrà de l´aigua que es porti d´afora.

Patrimoni: Museus

Museu Molí de Molemocho a Ciutat Real:
Aquest Centre per visitants es va inaugurar a principis d´aquest any 2008. Jo el vaig veure a finals de setembre. L´enginy hidràulic per fer la farina ha estat restaurat i funciona. Actualment el seu funcionament depèn de la l´electricitat, però en el segle XVI fins el s. XX la seva força la rebia gràcies al riu Guadiana. Ara a penes hi baixa aigua per aquest lloc. Per visitar-ho cal anar-hi amb els guies del Parc Nacional de Tablas de Daimiel i és millor quedar a primera hora del matí.

Estic llegint...

El llibre “ Nacer y otras dificultades” de Francisco González-Crussi, a on es parla sobre la història cultural de la fecundació, la gestació i el naixement humà, hi podem trobar les experiències personals de l´escriptor com a ginecòleg conjuntament amb les interpretacions que al llarg de la història s´han donat per explicar el fenomen del sorgiment de la vida. Hi ha moltes cites del pensament científic reconegut en les diferents èpoques. També de les supersticions i interpretacions populars per explicar fets que es donen quan una dona està embarassada i en el part. Per exemple la creença de que la membrana amniòtica protegia al nen que neix amb ella sobre el cap com a una diadema. També ens parla de les matrones, del paper tant important que van tenir al llarg de la història com a responsables de portar endavant un part i com els seus privilegis professionals portarien lloc a la seva eliminació doncs molts cops també eren considerades culpables de les malformacions fins el punt d´èsser considerades com a bruixes. Parla de Louyse Bourgeois i Marguerite Boursier du Coudray, matrones destacables pel seu paper dins de la societat del segle XVII i XVIII.

Un llibre pensat per infants com és “ El nen del pijama a ratlles” em pot ajudar per estudiar com es pot exposar un moment de la història tant cruel com és aquest dins de l´Europa del segle XX amb la intenció de fer pensar sobre els prejudicis que sempre han fet moure a les persones cap a una acció discriminatòria. Feia temps que no llegia una novel·la i ja no sabia que et podia fer sentir un disgust. Els personatges principals es fan propers i les seves vivències et podem emocionar.

Estic llegint...

El llibre “Mi melancólica alegría” de Franziska Nietzsche és un recull de la correspondència que mantenia amb el matrimoni Overbeck. El professor Overbeck va ser un dels millors amics del filòsof Friedrich Nietzsche. Quan Friedrich va patir una crisi nerviosa al 1889 a Tori ell va ha buscar-lo per portar-lo a Basilea pel seu control mèdic a un sanatori. Però la mare vol encarregar-se del seu fill personalment i ho fa durant més de vuit anys. Durant aquest anys la mare escribia cartes als Overbeck per posar-lo al corrent de l´estat del seu fill. El professor Overbeck era qui gestionava la pensió de jubilació anticipada per temes de salut de la Universitat de Basilea al filòsof Friedrich. L´estat de salut de la paràlisi celebral va progressant. La mare ha de fer-ho tot, rentar-lo, donar-li el menjar fins li llegeix les seves obres com “Zaratrusta”. És curiós la franquesa de la mare sobre obres del seu fill. Queda espantada davant obres com “ El anticrists”. Va morí tres anys abans que el seu fill als setanta-un anys. És un llibre a on l´esperit pel sacrifi de la mare queda palès en la seva última carta i que dóna nom al llibre.

Estic llegint...

Durant aquests dies de juliol estic llegint dos llibres al mateix temps. Un d´ells és el llibre que portes a sobre, per aprofitar el temps del viatge en transport públic fins arribar a la feina. L´altre llibre és el que deixes a casa a prop de l´ordinador per apuntar-hi les notes de profit pel treball de difusió que estic realitzant. Bé, de fet el llibre rodamóns també hi prenc notes però en trocets de paper retallats d´un DinA-4. Els dos són interessants doncs et parla de part del teu cos més enllà del reconeixement fisiològic. El primer es titula “En tierra fértil, historia natural de la reproducción humana” de Peter T. Ellison, Dr. en antropologia biològica a la Universitat de Harvard. El segon llibre és “Historia del pecho” de Marilyn Yalom, professora de la Universitat de Stanford. Per qui tingui interès a saber com ha evolucionat a la història les respostes sobre preguntes que s´han fet entorn a la reproducció humana li recomano el primer llibre ja que t´explica els raonaments de les investigacions científiques a temes tan bàsics com preguntar-se si la durada de nou mesos d´embaràs és universal, si el període de lactància és universal, etc. Si vols saber si els pits femenins sempre s´han vist com una imatge sexual o més aviat com un òrgan útil per alimentar als nadons i fins a quin punt això ha arrelat en diferents societats i en diferents èpoques li recomano el llibre de Yalom.